El problema no són els ocupes, és l'habitatge

PalmaFins a quin punt l'ocupació és un "greu problema social i legal que augmenta", tal com el defineix el fiscal superior de les Illes Balears, Tomeu Barceló? Entenc que ho vegin així -amb por- els propietaris d'immobles (sobretot els que acumulen pisos buits per especular-hi), però el problema social real és el de l'accés a l'habitatge. L'ocupació, i fins i tot l'ocupació mafiosa -que existeix-, només n'és un altre símptoma. Com la plaga d'oficines d'agències immobiliàries, els desnonaments i les protestes que s'hi oposen, els aventurers que pretenen lucrar-se amb els pisos ruscs i els embossos diaris als accessos de Palma.

És evident que la Fiscalia no pot resoldre tota sola el problema de l'accés a l'habitatge en una illa on els preus del lloguer es disparen mentre els sous continuen estancats en la precarietat. Però impulsar més mà dura contra els ocupes i fomentar els desallotjaments sense ordre judicial encara pot agreujar més la situació. Per norma general, la gent que s'ho pot pagar prefereix no viure en una situació inestable, en un pis d'on la poden fer fora d'un dia per l'altre i on sovint falten els serveis més bàsics. Els que no es poden pagar un lloguer digne, amb ocupació o sense, continuaran vivint a les Illes Balears.

La instrucció del fiscal Barceló es basa en una interpretació de la llei que fins i tot podria forçar-la. Ho investigarem. És perfectament lògic que, per fer fora algú d'un habitatge, calgui la supervisió d'un jutge. No és la policia -ni empreses com Desokupa- qui ha de prendre la decisió de qui pot viure en un immoble determinat o no, sempre que no hi hagi hagut violència o s'hagi entrat a la casa d'algú que hi viu mentre era fora. A més, la instrucció del fiscal superior no té en compte un aspecte que potser per Barceló és un petit detall: què passa si una família amb fills menors de 18 anys ocupa un habitatge? La policia actuarà sense supervisió del jutge, ni l'acció prèvia dels serveis socials?

El camí que obre el fiscal Barceló és perillós perquè pot empènyer més gent a viure en una situació encara més precària, sobretot si mentrestant el Govern no hi actua amb decisió i contundència. La millor manera d'evitar ocupacions és omplir els pisos buits amb lloguers que no escanyin els ciutadans i actuar per combatre l'especulació. Facilitar els desallotjaments indiscriminats no és el camí.