El procés serbobosnià a la cruïlla
Entre el 29 de juliol i l’1 d’agost el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va fer una gira per Sèrbia, Bòsnia i Hercegovina (BiH), Montenegro, Macedònia del Nord i Albània per mostrar el suport d’Espanya a l’adhesió a la Unió Europea d’aquests cinc països. Sánchez no és el primer mandatari europeu que va de gira pels Balcans occidentals amb la promesa de l’anomenada “perspectiva europea”, però sí que és el primer que hi va després del meteòric accés d’Ucraïna (i Moldàvia) a la condició de país candidat. Aquest és l’estatus que BiH, identificat com a “candidat potencial” a la cimera de Tessalònica de 2003, va sol·licitar formalment en un llunyà 2016.
El dia 30 de juliol Pedro Sánchez va visitar Sarajevo, on el van rebre els tres membres de la presidència tripartida de BiH: el croat Željko Komšić, el serbi Milorad Dodik i el bosníac Šefik Džaferović. A les imatges se’ls veu a tots tres saludant molt diplomàticament el president espanyol, després d’aparcar per una estona les greus desavinences que els enfronten.
Pedro Sánchez va dir tres coses als copresidents: en primer lloc, els va reiterar que el seu viatge als Balcans occidentals representa el seu total suport a la regió i, en el cas concret de BiH, la voluntat de transformar el llegat històric en iniciatives per al progrés democràtic i econòmic del país; en segon lloc, els va transmetre la necessitat d’evitar accions divisòries, tornar a les institucions i apostar pel diàleg com a via per trobar solucions, sempre pensant en el benestar dels ciutadans; i, en tercer lloc, va destacar la necessitat que les properes eleccions generals, previstes per al 2 d’octubre, se celebrin amb normalitat.
A què es referia Sánchez amb la seva referència a accions divisòries? Essencialment, el president espanyol tenia al cap el que podríem anomenar “lleis de desconnexió”. El passat 10 de desembre l’Assemblea de la República Srpska (RS), l’entitat sèrbia de BiH, va aprovar un seguit d’actes normatius que preveien la transferència a la RS de les competències en defensa i seguretat (llegiu: la creació d’un exèrcit propi a nivell d’entitat), la sortida del sistema fiscal federal i l’establiment d’un Consell Suprem de Jutges i Fiscals (Visoki sudski i tužilački savjet) també a nivell d’entitat. Després que 15 membres del Parlament federal recorreguessin aquestes decisions, el passat 28 de juny el Tribunal Constitucional de BiH va sentenciar que tots els actes normatius aprovats per l’Assemblea de la RS són contraris a la Constitució i, com a tals, nuls de ple dret.
Com escrivia el periodista Azem Kurtic al portal Balkan Insight, “la República Srpska té una tradició d’ignorar les decisions del Tribunal Constitucional”. Només cal recordar que el passat 9 de gener les autoritats serbobosnianes van celebrar l’anomenat “Dia de la República Srpska”, que commemora la proclamació de l’autoanomenada República Sèrbia de Bòsnia i Hercegovina l’any 1992, malgrat que aquesta diada hagués estat declarada inconstitucional pel Tribunal Constitucional el 2015 i que el referèndum unilateral que les autoritats de la RS van organitzar per ratificar-la també hagués estat declarat inconstitucional el 2016. En aquest context, no és sorprenent que el líder serbobosnià Milorad Dodik, un dels tres somrients amfitrions de Pedro Sánchez, declarés que l’Assemblea Nacional de la RS seguirà anant a la seva i que les seves decisions s’executaran de totes maneres. Dodik va preguntar als periodistes si estaven realment segurs que el Tribunal Constitucional havia anul·lat les decisions de la RS, tot descrivint BiH com un país on “qualsevol cosa pot passar en qualsevol moment”. Lluny de retractar-se del camí de la secessió unilateral, Dodik va optar per l’amenaça, no especialment velada: “Vull que sapigueu que farem el que pretenem. Potser ho hem retardat a causa de la guerra entre Rússia i Ucraïna, però no us deixeu enganyar. Esperarem el moment adequat per implementar algunes decisions”.
Si la seqüència lleis de desconnexió - inconstitucionalitat - (amenaça de) desobediència ens resulta familiar, la referència de Sánchez a la “normalitat” de les eleccions del 2 d’octubre també ressona a casa nostra. Els líders serbobosnians –però també els bosniocroats, que malden per una entitat “purament” croata dins del país– poden tenir la temptació d’atorgar caràcter plebiscitari a les eleccions i convertir-les en un factor addicional de desestabilització en comptes d’entendre-les com un pas més en el camí cap a la integració europea.
