Programes d’èxit que no ho semblen

Hi ha un programa de TVE que està gairebé cada dia entre els dotze més vistos, tant a Catalunya com a Espanya. Tot i així, és un espai del qual no sents parlar a ningú. És Aquí la Tierra. Comença a dos quarts de nou, a La 1, abans del Telediario, i és una mirada al planeta sobretot des del punt de vista climàtic. Habitualment el presenta el geògraf especialitzat en climatologia Jacob Petrus i, en la seva absència, Quico Taronjí. Més enllà d’oferir la previsió del temps, és una mena de contenidor de múltiples temàtiques que directament o indirectament estan relacionades amb la meteorologia i els fenòmens naturals. Per descomptat, en els últims mesos el volcà de La Palma ha sigut un dels grans protagonistes, però hi intervenen aspectes tan diferents com l’agricultura, l’arquitectura, la gastronomia i les tradicions, així com altres que tenen a veure amb el llenguatge. És un programa molt senzill, no especialment ambiciós i amb unes dinàmiques informatives absolutament convencionals. Fins i tot una mica passades de moda. Però pels resultats d’audiència és obvi que és televisivament efectiu. Inclou totes aquelles imatges que molts informatius generalistes de les cadenes privades saben que capten l’atenció de l’espectador: catàstrofes naturals com tornados, huracans i inundacions i altres fenòmens que generen escenes impactants. Camions bolcant a les carreteres de Nebraska per culpa del vent, cases destruïdes per un tifó a les Filipines... També incorpora un altre element hipnòtic per a l’audiència que ells anomenen “el momentazo animal”, on ens mostren imatges sorprenents amb la fauna com a protagonista. Tenen també un altre factor d’èxit: receptes de cuina vinculades a un producte de la terra, arran de les quals parlen amb agricultors i cuiners i donen a conèixer restaurants d’arreu de l'Estat. Aquí la Tierra, a més, facilita la incorporació d’aspectes que necessàriament han de tenir el seu espai a la televisió pública però que cada vegada és més difícil que les graelles de programació incloguin: artesans i persones que es dediquen a les tradicions populars.

Aquí la Tierra té un efecte similar al Cuines de TV3, en el sentit que són programes que estan ben ubicats a la graella, a prop dels informatius de més audiència, amb continguts absolutament clàssics però amb la capacitat per despertar la curiositat de l’espectador. En el cas del programa de TVE, té la virtut de cohesionar el territori i a la vegada oferir una mirada al món més amena, que no es desvincula del tot de l’actualitat però que ho fa amb una intensitat diferent. Mentre hi ha productors trencant-se el cap per trobar les grans idees que aconseguiran situar els seus programes en els rànquings de més vistos, no deixa de ser simptomàtic que formats tan convencionals, previsibles i simples funcionin tan bé. Enmig de tantes plataformes digitals és un senyal que els espectadors senten la necessitat de connectar amb el que passa a prop seu des d’una òptica més serena.