Prohens, presidenta fracassada

Dèiem a l'article anterior que aquest Govern que presideix Marga Prohens perd aviat les formes, i no tan sols això, sinó que en fa ostentació al Parlament. Aquesta setmana ha donat exemple la presidenta, Marga Prohens, qui ha fet el ridícul aixecant la veu i un parell de fotografies, una de Carles Puigdemont i l'altra de Josu Ternera. No va ser un moment d'acalorament, perquè venia amb l'atrezzo preparat. Aquesta casta de xous en parlaments són la fugida endavant dels polítics mediocres de la pitjor dreta. Albert Rivera hi tenia tirada, també Inés Arrimadas. I naturalment, també Ayuso, referent de l'actual primera autoritat de les Balears.

Prohens va vociferar que ni Puigdemont ni Ternera eren els seus socis de govern. Molt bé, però això no té cap rellevància. Vox sí que són els seus socis, i això la du, a ella i al seu executiu, a una greu situació de desgovern. Marga Prohens ha de retre comptes davant de Vox de la seva acció de govern, i no s'hi pot resistir gaire, perquè això és precisament el que se li demana des del carrer de Génova de Madrid: que es dugui bé amb el partit d'extrema dreta, perquè –com s'ha comprovat aquesta setmana amb el penós solipsisme que ha estat la investidura fallida de Feijóo– és l'únic interlocutor que li queda al PP. Que el partit que suposadament ocupa el centre liberal, i que se suposa que és pilar d'estabilitat per al sistema polític del país, no pugui parlar amb ningú més que amb l'extrema dreta és una situació completament anòmala. Però és la situació a la qual ha arribat el PP.

També és la situació que explica que un divendres la proposta de llei de l'Oficina Lingüística  de Vox sigui inassumible per al PP de Marga Prohens (el portaveu Sagreras així ho va dir, amb molt d'èmfasi) i el dilluns següent el mateix PP de Marga Prohens ja la trobi acceptable. I que l'endemà, amb els vots del PP i Vox, s'aprovi l'eliminació del requisit de català de la sanitat pública. Tenen, tant la proposta com la mesura, un seguit d'inconvenients, que ja s'han denunciat: són antiestatutàries, anticonstitucionals, anticientífiques i atempten contra els drets lingüístics dels ciutadans de les Balears. Són també, si se'm permet d'afegir-ho, dues imbecil·litats integrals, que només tenen sentit des de la ideologia ultranacionalista que Vox exalta i que el PP també defensa.

Prohens va intentar expel·lir una mica de tinta, com els calamars, afirmant que els pèrfids catalans reclamen 450.000 milions d'euros, que cada vegada que els catalans i el PSOE negocien qui “paga la festa” són les Balears i que ella defensarà les Balears davant de Catalunya. Remoure el supremacisme anticatalà és una altra mentida de naturalesa netament franquista, servida en aquesta ocasió per una pepera de Campos amb ínfules de grandesa. No, ni els catalans reclamen 450.000 euros (aquesta és la suma del deute històric d'Espanya amb Catalunya segons Junts, però ningú ho ha reclamat), ni del dèficit de les Balears –que per cert és en proporció més gran que el català–, ha anat mai ni un cèntim a Catalunya; és a Madrid on se'n van, i no tornen, tots els doblerets, un damunt de l'altre. Si Prohens vol defensar les Balears d'algú, que les defensi d'un centralisme que les buida de recursos i d'inversions. I que les defensi també de partits com Vox, que somien –i exigeixen– la desaparició de la ciutadania d'aquestes illes, així com la persecució de la seva llengua, cultura, història i identitat. No ho aconseguiran, però el fet d'haver-s'hi avingut i de col·laborar-hi, i la inestabilitat permanent en què un partit antidemocràtic com Vox farà viure el seu govern, converteixen Marga Prohens en una presidenta fracassada, que no només no treballa pels interessos de la comunitat que governa, sinó que actua directament contra ells.