Sobre promoció i hipocresia
El debat dels socis del Pacte entorn de la promoció turística s’ha estirat de tal manera que ens ha permès gaudir d’escenes surrealistes, i amb això els ciutadans ja hem guanyat almanco uns minuts de diversió. Un bon exemple d’això són les declaracions del conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, que va negar que el Govern fes promoció turística a la World Travel Market (WTM) de Londres, una de les fires de promoció turística més importants del sector. Mentrestant, el seu company de partit i conseller insular de Transició, Turisme i Esports, Andreu Serra, s’enorgullia de fer promoció a la capital britànica.
Perquè és innegable que MÉS per Mallorca ha marcat l’agenda dels socialistes en aquesta qüestió: els ecosobiranistes varen frustrar que Son Moix es continuàs dient Visit Mallorca Estadi i han col·locat els representants del PSIB en una situació francament incòmoda en què, com el moix de Schrödinger, fan i no fan promoció a la vegada.
Però el que no trobam en aquesta història és cap indici de puresa ideològica. MÉS diu moltes coses, s’enfada, protesta, exigeix, amenaça... però cap partida del Consell i del Govern per a promoció turística s’ha quedat sense aprovar pel seu vot en contra. Les paraules tenen una eficàcia limitada, que no va més enllà de posar en un compromís els socialistes quan tenen una càmera i una gravadora apuntant-los. I fins i tot es podria considerar que ens trobam davant d’un cas d’hipocresia quan els actes no acompanyen les paraules. Si els ecosobiranistes no volen que es faci més promoció, idò que no donin suport als pressupostos de les institucions on governen fins que no es llevin les partides destinades a aquesta finalitat –sí, és molt més bo de dir que de fer.
De tota manera, tenim un Pacte de tres i un empat a un: PSIB a favor –encara que de vegades diguin que no– i MÉS en contra de fer promoció. Podem podria ser cabdal per desempatar. Però el partit morat està quiet, sense dir res, camuflat, sense prendre partit. Com en tants altres temes. Ens pot semblar bé o malament, aquesta actitud, però no podem retreure al partit de Jover que sigui incoherent, perquè és l’enèsima vegada que espera fora del ring que hi hagi un guanyador.