Una proposta escandalosa
El Govern de les Balears ha aconseguit d'entrada allò que no ha de fer mai qualsevol govern si vol ser útil i viable: entorpir el normal funcionament de l'escola pública. Caldrà veure com queda el famós Decret d'escolarització, però, de moment, els anuncis sobre la segregació d'alumnes per llengua, o la idea de recuperar mesures antiquades i amb un biaix clarament classista com el punt per antic alumne, han disparat les alertes vermelles i han posat a la defensiva tota la comunitat educativa (excepte els centres religiosos privats, on es fa literalment certa aquella dita segons la qual pagant, sant Pere canta). La comunitat educativa no és l'única que està inquieta: el PP sap perfectament que el que estan a punt de fer amb l'ensenyament públic de Balears és un disbarat, i per això el pobre Antoni Vera, conselleret del ram, sobreactua als plens del Parlament. Aquesta setmana, a una pregunta sobre la segregació dels alumnes per llengua (el PP insisteix a dir-ne “desdoblament”), Vera es va posar a cridar incoherències sobre la llei d'amnistia, que no té absolutament res a veure amb el desgavell que ells estan a punt de cometre amb l'escola pública. L'aplaudien amb entusiasme els diputats de Vox, asseguts darrere seu.
Enmig d'aquest ambient enrarit, hem conegut una proposta de Vox que, per si mateixa, constitueix un atemptat no ja contra l'escola pública, sinó contra la convivència ciutadana i fins i tot contra els drets fonamentals dels estudiants i les seves famílies. L'extrema dreta comparteix amb el PP (no per casualitat: ja va explicitar el tinent de batle de l'Ajuntament de Palma i espòs de la presidenta Prohens, Javier Bonet, que “el PP i Vox tenen moltíssimes coses en comú”, cosa que és ben visible però que s'agraeix que es digui amb aquesta franquesa) una idea màgica sobre l'educació: pensen que els cervells dels infants són com capsetes hermètiques que estotgen, per la resta de la seva vida, allò que se'ls posa dins quan són menuts. I que, per aquesta regla de tres, a un infant que se l'eduqui en la diversitat sexual serà gai quan es faci adult, mentre que un altre a qui inculquin la sagrada unitat d'Espanya serà un patriota de soca-rel amb tots els tics ideològics del mascle o la femella hispànics. No han arribat a entendre que, afortunadament, el cervell humà és plàstic, i no funciona amb automatismes.
La proposta en qüestió és que, a les escoles on es fixassin dues línies separades per llengua, els alumnes que triïn la llengua menys demanada, canviïn de centre. Per exemple: si a Llucmajor hi ha majoria de castellà, els que triïn català, que sigui enviats a Campos. I així, a totes les Balears. El despropòsit és tan absolut, i tan repulsiu, que costa d'entendre que algú pugui arribar ni tan sols a insinuar-lo. No és només que comporti un daltabaix organitzatiu i logístic, i que es carregui l'autonomia organitzativa dels centres, sinó que és un atemptat a la dignitat de les famílies i dels ciutadans. Significaria, ras i curt, l'inici d'una societat completament rompuda: la passa següent ja podria ser identificar els alumnes pertanyents a cada línia lingüística amb braçalets de colors, com es feia amb els jueus al gueto de Varsòvia. Ells que s'omplen la boca amb la paraula 'llibertat' serien capaços de perpetrar una mesura que només es pot qualificar d'aberració contra les llibertats i els drets fonamentals dels ciutadans. Donam per fet que no serà recollida pel Govern, però una proposta com aquesta invalida qui la planteja per exercir cap tipus de responsabilitat pública.
