Economista i membre del Col·lectiu AlternativesAquesta proposta és una hipòtesi de treball i se n’il·lustra la viabilitat des d’uns paràmetres mesurables, fiables i contrastats amb la realitat.
Els paràmetres que permeten mesurar els impactes del turisme en l’economia són els multiplicadors turístics i es calculen a partir del Marc Input-Output (MIO). A les Balears aquests multiplicadors s’han calculat a partir dels MIO referits als anys 1983, 2004 i 2014, aquest darrer publicat a final de l’any passat per part de l’Ibestat. La diferència d’aquest últim amb els anteriors és que per primera vegada a Balears un MIO s’ha publicat amb el 'Compte satèl·lit del turisme', la qual cosa ha permès calcular amb molta més precisió els multiplicadors turístics. Per això, a la Memòria del Consell Econòmic i Social del 2019 sobre l’economia, el treball i la societat de les Illes Balears s’hi inclou, entre les pàgines 177 i 189, el 'Requadre I-2: Compte satèl·lit del turisme de les Illes Balears 2014', escrit per Mar Moratal Castillo, que a la pàgina 187 conté el multiplicador turístic del PIB, al quadre IR-2.5, sota la denominació 'Efectes del turisme sobre el PIB balear el 2014'.
Segons aquest multiplicador, la despesa turística a les Balears genera uns efectes directes sobre les branques que presten serveis als turistes (hotels, bars, restaurants, agències de viatges, empreses de lloguer de cotxes, discoteques, comerç, etc.) que s’han estimat en el 18,1% del PIB regional. Però l’efecte total de la despesa turística sobre el PIB no s’esgota pels efectes directes, també hi ha els efectes indirectes, generats per altres branques d’activitat proveïdores de les branques directament turístiques, com les d’aliments i begudes, construcció, productes del sector primari i tèxtils, bugaderies, electricitat, aigua i gas, manteniment, consultores, empreses de serveis per a les empreses turístiques... que representen el 7,6% del PIB regional.
Llavors el PIB regional turístic total generat pels efectes directes (18,1%) i indirectes (7,6%) de la despesa turística és del 25,7%. El multiplicador del turisme es defineix com la ràtio entre el PIB regional turístic total (25,7%) dividit pel PIB d’efectes directes del turisme (18,1%), que dona com a resultat 1,42. Ara bé, el 'Compte satèl·lit' publicat també deixa ben clar que no ha calculat els efectes induïts pel turisme. Cal tenir en compte que els efectes induïts pel turisme són equivalents al PIB generat per la producció de béns i serveis no turístics que han satisfet la demanda de les rendes salarials i del capital que s’han generat en activitats directament o indirectament relacionades amb el turisme. Aquesta mancança queda del tot palesada amb la contrastació d’aquests multiplicadors turístics amb la realitat dels impactes de la covid-19.
D’altra banda, els comptes satèl·lits del turisme per a l’any 2014 estimen un PIB turístic de 7.019 milions d’euros i una despesa turística de 9.728 milions d’euros; per tant, la relació del PIB turístic sobre la despesa turística és de 0,7215.
La fiabilitat d’aquests paràmetres s’ha pogut contrastar per primera vegada gràcies a la covid-19, que ha deixat pràcticament a zero l’activitat turística de les Balears al llarg del segon trimestre del 2020. Així, sabem, per les dades estimades pel Govern, que la caiguda interanual del PIB del segon trimestre del 2020 ha estat del 40%. Això vol dir que si el PIB del segon trimestre del 2019 va ser de 9.028,6 milions d’euros, llavors l’impacte de la covid-19 sobre aquest valor s’ha distribuït de la manera següent:
El PIB no turístic, que ha resistit a la crisi, representa el 60% del total, equivalent a 5.417,2 milions d’euros. L’altre 40%, el PIB sobre el qual ha impactat la crisi del covid-19, és equivalent a 3.611,4 milions d’euros, que es divideixen entre el PIB turístic directe (18,1%, 1.634,1 milions d’euros), el PIB turístic indirecte (7,6%, 686,2 milions d’euros) i els efectes induïts pel turisme (14,3%, 1.291,1 milions d’euros).
A partir d’aquesta informació es pot fer una hipòtesi de treball per calcular el cost d’oportunitat d’eliminar el 15% de la planta turística, equivalent a unes 70.000 places, que es podrien considerar –simplement per il·lustrar aquesta hipòtesi de treball– que són les que corresponen al ‘turisme de borratxera’. En el treball Els costos de transició a l’economia balear: una primera aportació. A la recerca del Sant Grial econòmic de Carles Manera, José Pérez-Montiel, Miquel Quetglas i aquest autor, presentat al seminari del Col·lectiu Alternatives celebrat a Can Alcover el 26 de setembre, es va discutir aquesta hipòtesi de treball, que detall a continuació.
Si agafam l’any 2019 com el darrer any d’una certa ‘normalitat’ de la temporada turística, podríem fer un primer càlcul del cost d’oportunitat que representa renunciar al 15% de la despesa turística. La despesa turística total del 2019 va ser de 16.511 milions d’euros. Una reducció del 15% per l’eliminació de l’oferta obsoleta provocaria una davallada de 2.477 milions de despesa turística anual. Si suposam una relació del PIB turístic respecte de la despesa turística del 0,7215, com ja hem comentat, llavors la reducció del PIB turístic anual seria de 1.787 milions d’euros, equivalent a un poc més del conjunt de l’epígraf de les activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment la reparació d'articles d'ús domèstic i altres serveis. Si aquest cost es reparteix al llarg de deu anys, a un horitzó 2030, el cost anual en termes de PIB seria d’uns 180 milions d’euros, equivalent al que genera l’activitat del sector primari, que es troba a l’entorn dels 200 milions anuals. Aquest cost d’oportunitat no representa cap problema per a l’economia de les Illes Balears, ja que només amb la millora de la qualitat i del preu del producte turístic el podria absorbir sense cap disrupció important.
Avui per avui ningú no pot assegurar si tornarem i quan als 16,5 milions de turistes dels anys 2018 i 2019. Només que la recuperació es retardi al 2022, el mercat per si sol ja s’encarregarà d’eliminar una part significativa d’aquesta oferta obsoleta i sense cap tipus de pla per apaivagar aquest estrall. Però és desitjable retornar a aquests nivells des de l’òptica de la sostenibilitat que també inclou les dimensions de la qualitat del treball, el benestar social i l’equilibri mediambiental? Els compromisos de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides i els ODS són incompatibles amb la idea de continuar apostant per un turisme que admet segments de mercat que es contraposen a aquests compromisos internacionals i que cada vegada més reclamen amplis sectors de la nostra societat.