Propostes de qui, per qui i per a què

Comença la fase de propostes del Pacte per la sostenibilitat del Govern i ho fa sense que les entitats que en vàrem sortir hàgim vist cap replantejament ni de les dinàmiques, ni del fons del procés per plantejar-nos, en cap moment, la possibilitat de tornar-ne a ser part. 

Pel GOB la sortida va venir motivada per la Llei de simplificació administrativa –contra la qual hem impulsat la presentació d’un recurs d’inconstitucionalitat– i que representa una forta regressió en termes de polítiques de protecció ambiental i territorial. Mentre que el Govern intenta guanyar el relat de la sostenibilitat del model econòmic basat en el ‘tot-turisme’, alhora que nega els impactes derivats d’aquesta forta especialització econòmica turística, aprova, amb l’excusa de la simplificació administrativa, la major operació especulativa perpetrada sobre el territori amb l’amnistia d’il·legalitats al sòl rústic.

El Govern de Prohens, en el seu document de diagnosi que suposadament surt de les aportacions fetes pels agents participants en les meses del Pacte, s’apropia de conceptes com la resiliència ambiental i la capacitat de càrrega ecològica, i planteja fins i tot la necessitat de desacoblar el creixement econòmic del consum creixent de recursos naturals i la necessitat de millora de la qualitat de vida, a més de reduir la desigualtat social. A partir d’aquesta diagnosi, la presidenta presenta una ‘agenda de transició’ que serà el punt de partida per l’aterratge de mesures concretes per abordar, suposadament, aquestes problemàtiques. 

El cert, però, és que l’únic desacoblament exageradament evident és el que hi ha entre les paraules clau usurpades al llenguatge ecosocial per vestir la diagnosi, les declaracions públiques negacionistes de la presidenta a la ITB de Turisme i els objectius definits d’aquesta agenda de transició. Uns objectius que parlen de redefinir la competitivitat turística (cap a l’elitització); reposicionar les Balears com a referent de turisme innovador i sostenible (o sigui, nova imatge de promoció); diversificar i equilibrar l’oferta d'infraestructures i serveis turístics (turístics!); l’optimització de fluxos turístics (no reducció); redefinir estratègia de taxes turístiques per afavorir la transició (la del negoci turístic); adaptar estratègies turístiques a les peculiaritats de cada illa (més promoció amb doblers públics); i implementar programes de renovació integral per a infraestructures obsoletes (més doblers al sector per a la remodelació). On queda aquí la resiliència ambiental en un context per exemple, de crisi climàtica o hídrica, o l’enfocament social de les desigualtats i la precarització? No ho sap, no ho contesta.

I després ens surt amb una campanya de ‘Ho feim per tu’. Perdoni? Per qui ho fa? Ja és clar a aquestes altures que no parlam de sostenibilitat de les Illes, ni en termes ecològics ni socials. La presidenta parla i enfoca únicament i exclusivament la sostenibilitat del negoci turístic. La sostenibilitat de l’hegemonia turística. I en tot cas, reordenarà, redirigirà, maquillarà o pintarà de verd el que sigui amb un joc de triler per tal de despistar l’opinió pública, fer veure que agafa el bou per les banyes i tenir-nos entretinguts mentre, paral·lelament, s’executen les polítiques de la seva vertadera transició: la transició del negoci turístic i immobiliari cap a un escenari de més guanys, més beneficis i més impunitat. 

La diversificació econòmica, els mecanismes efectius per evitar la pressió sobre el territori, béns naturals i la societat que, amb els recursos propis i el seu treball manté l’hegemonia turística, no són objectius en absolut de les polítiques de sostenibilitat d’aquest Govern. Si continua així, la presidenta acabarà fins i tot inventant una nova accepció de la paraula ‘sostenibilitat’ de tant pervertir-la, desvirtuar-la i desconfigurar-la.

Per això, la presidenta ha quedat tota sola –o millor dit, amb aquells amb qui acostuma a estar–, els agents empresarials i turístics que condicionen fortament les decisions cap als seus interessos, sense que això, desgraciadament, no sigui cap novetat en aquestes illes. Li diuen participació a obrir una web per fer arribar propostes, i representació plural, a unes taules que estan en una relació 9/1 de representació empresarial vs. social/ambiental i, per tant, sense atendre, més enllà de mantenir-hi les formes (i ni això), la veu ni dels grups ecologistes, ni veïnals, ni socials i evidentment desentenent-se en absolut de si es garanteix la representativitat dels col·lectius menys visibles, més vulnerabilitzats, empobrits o en risc d’exclusió.

Cap mesura de límits al creixement turístic i urbanístic. Cap compromís polític clar per evitar la gentrificació, l’especulació, la mercantilització i l’exclusió social. Cap mesura de contenció de la precarització vital a la societat de serveis, l’augment de la pobresa i l’augment del nombre de persones en risc d’exclusió social al “paradís”. Cap referència a la sobrecàrrega dels serveis públics, especialment transport i sanitat durant els mesos forts. Cap referència a polítiques redistributives. Cap referència, en definitiva, a definir objectius de transició real cap a un model divers, plural, just i ecològicament sostenible. No per impossible, sinó per no voler plantejar, en cap cas, la necessitat de redimensionar el pes dels sectors turístic i de la construcció que perpetuen un model de treball altament precaritzat. Un redimensionament a la baixa i que hauria de compensar-se amb l’augment i presència d’altres sectors que sí que ens podrien acostar a l’objectiu-far de la resiliència ecològica i social en el context multicrisi que costa tant d’assumir per aquells que s’entesten a continuar venent falsos paradisos. De tot plegat ja podem intuir quines seran les propostes que sortiran del procés, de qui seran, per a qui i per a què serviran.