Per aquestes dates és habitual demanar-se com serà l’any que ha començat i recórrer, per això mateix, a l’opinió dels experts o analistes perquè després d’un raonament llarg i pesat acabin fent un pronòstic sobre què cal esperar de l’any nou. En aquest afer, els economistes, siguin de l’escola que siguin, s’esforcen per facilitar al públic una estimació de la taxa de creixement per al 2016. No es tracta en cap cas d’un exercici arbitrari: l’economista sap que la variació del ritme de creixement determina el nivell d’ocupació, afecta els salaris, fixa el consum i la inversió, influeix sobre els preus dels béns i dels diners, compromet els beneficis... i, consegüentment, si és capaç de preveure la taxa de creixement futura de l’economia, pot anticipar també el comportament d’aquestes altres variables que interessen a la societat.
A dir veritat, preveure la taxa de creixement per a enguany no és un exercici difícil. Les economies tenen molta inèrcia, de manera que, si durant l’any que just ha conclòs, les empreses han produït més i els consumidors han gastat més, cal esperar que, sempre que es mantinguin les condicions que ho han fet possible, l’economia continuï creixent. La clau és, doncs, mantenir les condicions favorables que han permès a l’economia balear créixer de mitjana un 3% durant el 2015, més del doble que el 2014 (1,2%). I és que res fa pensar que, els mesos que vénen, apareguin en escena nous factors capaços de donar una nova estirada a l’economia: el preu dels diners no baixarà més enllà del mínim històric en què es troba actualment (0,05%), el preu de petroli difícilment s’abaratirà més del que ho ha fet aquest darrer any (quasi un 50%), l’euro tampoc es devaluarà més del que ho ha fet des de principis de la crisi (prop d’un 30%), els governs continuaran sense practicar polítiques fiscals expansives (no tenen marge per fer-ho) i tampoc assistirem a una revolució tecnològica (amb la biotecnologia, la nanotecnologia, els nous materials i les tecnologies de la informació i de la comunicació, ja en tenim prou).
Així que, sempre que no es compleixi la llei de Murphy, l’economia balear podria revalidar el 2016 una taxa de creixement propera al 3%, una circumstància que permetria crear entre 15.000 i 20.000 nous llocs de feina durant l’any i mantenir els registres d’exportació de béns i de serveis. Tot apunta, doncs, que a mitjan 2016 s’haurà recuperat el PIB que han perdut les Balears en les dues recessions que han patit entre 2008-2012 i que, alhora, just després de girar el darrer full del calendari d’enguany, l’arxipèlag assolirà un nivell d’ocupació semblant al de 2008. L’avanç de tots aquests marcadors es traduirà, també, en la millora del consum i de la inversió, factors claus perquè aquest favorable cicle s’allargui més enllà del proper exercici.
Es tracta, per descomptat, d’un bon pronòstic, encara que –diguem-ho immediatament– amb aquest balanç, aquest any no serà pròsper! Per què? Doncs, perquè si el pronòstic es basa en la continuïtat de les circumstàncies positives, cal pensar que les circumstàncies negatives també tendran continuïtat i, per tant, tot i complir-se rigorosament aquestes previsions de creixement i ocupació, els desequilibris que arrossega l’economia balear continuaran sense corregir-se i la riquesa de les famílies es mantendrà clarament estancada o, més encara, amb una suau tendència a la baixa, tal com succeeix des de principis d’aquest nou segle. I és que el PIB per càpita balear, considerat una bona aproximació al nivell de prosperitat d’una societat, acumula des de l’inici del segle XXI un descens real del 17,6%, una tendència negativa que contrasta amb l’augment de l’11,7% registrat en l'àmbit europeu durant el mateix període i que, a la llum de la darrera estadística publicada per l’INE el 23 de desembre passat, va tenir continuïtat el 2014 (-0,2%)
Així que, encara que el creixement d’una economia es considera, en general, una bona notícia i un argument important de la funció de benestar social, la qüestió és no deixar-se enganyar. Per això, no cal rebutjar les previsions de creixement econòmic que fan els economistes per al 2016, sinó recordar el que són (una simple estimació de l’intercanvi esperat de béns i serveis en els mercats) i ser cada vegada més exigents amb les mesures que s’utilitzen per guiar l’economia balear de cap a una major prosperitat. De fet, el que la societat fa depèn del que es mesura, com es mesura i com s’interpreta, de manera que si els instruments que s’empren són parcials, les valoracions que fa la societat de l’any que hem tancat o del que hem encetat també ho són.