Devers 2.350 dones es prostitueixen –o més aviat les prostitueixen– a les Balears durant la temporada alta. No tenen cap mena de protecció legal, perquè aquesta activitat ni està regulada ni és il·legal. Es mouen en els llimbs de la societat i així es fa més difícil saber concretament quantes ho fan forçades en major o menor mesura, a quantes les exploten, però no és massa atrevit aventurar que són la majoria. La gran majoria. Ia moltes les duen precisament per a això:traficades com si fossin objectes, mer contraban; i sotmeses a una mena d’esclavisme contemporani als mateixos carrers que trepitjam cada dia.
De tot plegat, el Grup d’Estudi de la Prostitució a les Illes Balears calcula que en surt un negoci de 50 milions d’euros anuals que forma part de l’oferta complementària del turisme de masses. Com els souvenirs. Petits records d’unes vacances a Mallorca que s’enduen alguns visitants sense empatia, i que també col·leccionen no pocs indígenes.
La foscor en què es mou el negoci del sexe de pagament, de la compravenda de cossos, i que les víctimes del tràfic de persones siguin immigrants sense papers, afavoreix la impunitat de l’explotació. Ara que els programes dels partits per al 26-M indiquen que han començat a assumir la importància del feminisme –com a mínim els d’esquerres–, comença a ser hora d’abordar el debat sobre la prostitució. Més enllà de l’eterna discussió de si cal optar per l’abolició o la regulació, que s’haurà d’abordar, allò que no es pot fer és continuar tancant els ulls i continuar amagant aquest negoci davall de l’estora, com si no hi fos. I això, per força, també haurà de passar per una reeducació dels homes, perquè sense compradors no es vendria sexe.