Ser de províncies és meravellós
PalmaSer de províncies és una d’aquestes característiques humanes que només ressalten en moments puntuals, com l’accent , la manera de caminar o la manera que tenim d’esternudar. I ara que està tan de moda l’estat plurinacional i que l’Espanya perifèrica ho peta en el Congrés, ser de províncies s’ha reduït gairebé a un estat mental, una mena d’al·lucinació que ens posseeix quan sortim del nostre petit bocí de terra i que ens fa comportar de maneres peculiars, com a mínim. Cal aclarir que ser de províncies és una benedicció per a qualsevol ciutadà decent, però és delicat quan es tracta de la classe política, a qui moltes vegades costa trobar un equilibri entre el cosmopolitisme impostat i la paròdia.
D’aquesta manera, la final de la Copa del Rei de futbol ens ha regalat estampes típiques dels polítics de províncies, com la convocatòria de divendres de la presidenta del Govern, que anunciava amb la solemnitat típica d’una agenda presidencial que es faria una foto a la gespa de l’estadi La Cartuja divendres a les 13.30 hores. Brutal. Una foto a la gespa, com si fos el títol d’una pel·lícula romàntica d’aquestes que encara es poden veure a la televisió després de dinar.
Però la líder del Govern no va estar tota sola en aquesta aventura futbolística. L’han acompanyada el conseller de Turisme Cultura i Esports, el president del Consell de Mallorca, el batle de Palma i el regidor de Cultura. Aquests són els oficials, perquè molts altres es varen desplaçar extraoficialment. Calia donar suport al club, una mica de caliu humà, perquè ja se sap que els 2,7 milions d’euros de patrocini no són una cosa gaire emotiva. Els doblers són freds.
Una part interessant d’aquesta pel·lícula titulada Una foto a la gespa va ser precisament la del patrocini, perquè el club vermellenc va rebre aquests milions a canvi de fer promoció turística de les Balears. Bastava contemplar la foto amb atenció per entendre-ho: la presidenta somreia sota el sol, amb la gespa de fons, la camiseta del Mallorca com a outfit i amb un dels calçons que lluiran els jugadors a partir d’ara amb les paraules ‘Mallorca. Illes Balears’ escrites a la part del cul. Meravellós. La promoció que ens feia falta per assolir els 20 milions de turistes, que amb 18 ens quedam curts.
Des que va començar la legislatura, és habitual veure la presidenta del Govern i altres líders polítics a la llotja del Reial Mallorca o donant ànims al Palma Futsal. Són dos grans equips de les Balears i passen per una bona ratxa esportiva. Però revestir-ho sempre d’institucionalitat acaba donant un toc folklòric que potser resulta innecessari per a alguns. Cal que cada vegada que hi ha un polític a un camp de futbol es facin fotografies amb tota solemnitat on es demostra que viu el partit intensament? Què passaria si gaudissin de l’esport a títol personal i no institucional? Realment pensen que és una manera d’aconseguir els vots dels aficionats?
