PSM, 'demasiadas cuerdas para un violín'?

Aquest mes el PSM celebra el quarantè aniversari de la seva fundació, en un temps en què els partits polítics encara eren clandestins. El mateix any 1976 s'integrà en la Federació de Partits Socialistes, que compartien el socialisme autogestionari i el federalisme. L'any 1977 la Federació es presentà a les primeres eleccions generals en coalició amb el Partit Socialista Popular, liderat per qui després fou batle de Madrid, el professor Enrique Tierno Galván. De manera sorprenent només es varen obtenir sis escons en tot l'Estat, mentre un PSOE, finançat per la Internacional Socialista (i s'ha escrit que per la CIA), obtenia 117 escons. De tots aquells partits socialistes, de Catalunya, País Valencià, Galícia, Euskadi, Andalusia, Canàries..., només queden els dos PSM (Partit Socialista de Mallorca i Partit Socialista de Menorca). La resta, poc després de les primeres eleccions generals, s'anaren incorporant al PSOE o acabaren per desaparèixer.

L'any 1979, coincidint amb les primeres eleccions municipals després del franquisme, se celebraren les eleccions preautonòmiques. Els dos PSM impulsaren candidatures municipals independents a la majoria de municipis, a partir dels moviments que havien estat més actius contra el franquisme, agrupacions de l'Obra Cultural Balear, associacions de veïns, cristianisme de base... Per a les candidatures als consells insulars i Consell General Interinsular, el PSM va pactar amb la Unió de Pagesos de Mallorca, candidatures que varen obtenir dos consellers per Menorca i dos més per Mallorca. A més, el PSM va aconseguir un regidor a Palma, i, gràcies als pactes postelectorals, la batlia de Montuïri, a més d'altres batlies en forma de candidatures independents.

S'ha de destacar el fet històric que varen suposar aquells resultats electorals. Per primera vegada un partit d'obediència no estatal aconseguia representació política a les Illes Balears. Havíem tengut representants nacionalistes en distintes institucions, però sempre elegits sota el paraigua de partits d'àmbit estatal. Els relativament bons resultats es confirmaren l'any 1983, en les primeres eleccions autonòmiques, en què els dos PSM varen obtenir dos diputats cadascun, formant grup parlamentari en el primer Parlament de les Illes Balears.

El PSM sempre s'ha definit com a partit nacionalista, socialista i ecologista. Precisament, un conegut periodista d'un diari palmesà va titular la crònica d'un congrés del PSM amb el títol d'aquest article: 'Demasiadas cuerdas para un violín'. L'autor, d'acord amb la línia de pensament de l'esquerra estatal, sostenia que nacionalisme i socialisme eren antagònics, ja que, el nacionalisme, per definició, era més propi de la burgesia. Pel que fa a l'ecologisme, els anys vuitanta ja esclataren les primeres grans lluites per protegir la Dragonera, es Trenc, Cabrera..., mentre el PSM es convertia en el braç polític de l'ecologisme, anticipant-se als moviment verds que després serien populars a Europa. Tant és així que, l'any 1987, presentà de número dos en la candidatura autonòmica per Mallorca Joan Mayol, fundador del GOB. Aquella legislatura es va aconseguir aprovar la llei del Parc Nacional de Cabrera i la Llei d'Espais Naturals de les Illes Balears, entre d'altres.

Precisament, el fet de tocar tantes cordes ha estat la clau de l'èxit del PSM. El PSM no va ocupar l'espai polític del nacionalisme, sinó que l'ha anat creant a partir d'incorporar-hi sectors socials, els quals van descobrir el nacionalisme, avui més ben dit sobiranisme, per la sensibilitat que aquest va demostrar amb les causes socials i les reivindicacions mediambientals. És cert que encara estam molt lluny que el sobiranisme sigui majoritari en el conjunt de les societats illenques, però, en les passades eleccions municipals, les candidatures de Més es convertiren en la primera força a Mallorca i Menorca, gràcies a una bona implantació territorial.

Vénen temps difícils, però, és que han estat mai fàcils? El cert és que no existeixen fórmules màgiques per tal de fer créixer la consciència nacional. Només la feina diària, estar al costat de la gent en moments difícils, donar exemple d'honestedat i esperit de servei... Josep Maria Llompart digué: “Sou vosaltres, companys del PSM, els qui, enmig de tanta runa, heu sabut servar-nos la il·lusió... Somniadors i realistes alhora, heu sabut mantenir la dignitat i l'honor de la lluita política... Els que ja no són capaços de somniar res us acusaran d'ingenus i d'utòpics; els somniadors a ultrança us acusaran de febles i de claudicants. No en faceu cas i seguiu el vostre camí”.

Per molts d'anys, PSM!