Publicacions per a senyores
No només de notícies del cor viuen les publicacions que tradicionalment es dirigeixen a un públic femení. No hem de menystenir altres àrees ben importants a les seves pàgines: les seccions de moda, salut, bellesa, decoració, parella i maternitat. Totes aquelles coses que, com bé sabem, a les dones ens fan sentir realitzades, importants, la nota de color en un món que seria molt avorrit sense un bon contorn d’ulls o un fons d’armari decent.
“No feia servir exfoliant capil·lar una vegada per setmana fins que un tricòleg [ho he hagut de cercar al diccionari: és un metge especialista en els cabells] em va dir això (i els meus cabells varen canviar per complet)”, llegesc bocabadada a Vogue. La redactora assegura en aquest article que l’exfoliant capil·lar és “el teu aliat” davant la caiguda de cabells de la tardor. I dona una xifra esfereïdora: ens en podem quedar sense el 15%! És dramàtic, i jo que no m’he exfoliat res en la meva vida, bàsicament perquè m’és igual, no tenc temps i em sentiria estranya fregant-me ves a saber què per desfer-me d’unes cèl·lules mortes les quals estim i respect.
A una altra publicació d’aquestes que llegeixen les persones que volen estar al dia, Elle, trob que una coneguda marca de roba ha assolit una fita històrica: ha fet el primer live shopping. Això vol dir que dues models s’han provat roba en directe, i que les interessades tenien una opció de compra immediata. Res millor per passar un horabaixa entretinguda que mirar com hi ha altres persones que fan coses, mentre que tu no ets més que un ens passiu excepte quan treus la targeta i poses el CVV a una web perquè un empresari es forri encara més. Un planarro! La redactora d’Elle conta que les models, que són ben famoses, s’han fet bromes i fins i tot s’han comparat per veure quina és més alta, en un esclat total d’alegria.
El meu viatge mental continua a Telva, on una altra periodista ens descobreix “Els vuit aliments de la longevitat de Hisao Nagayama, nonagenari i gurú de la cultura japonesa, per viure 120 anys”. Aquí peg un bot de la cadira, perquè no tenc gens de ganes de morir mai, i viure 120 anys ja m’aniria bé. “No és cap quimera”, diu Hisao, i em dona esperances. Però la primera decepció arriba aviat perquè ell és un jovenet de 91 anys. Quina autoritat té llavors si no hi ha arribat? Quant als aliments, són bastant normals –llegums, verdura, pollastre i peix, entre d’altres–, així que em deman per què no hi ha bona part del planeta amb 120 anys. I pens que tal vegada el problema no és que hi hagi gent escrivint aquestes coses tan insulses, superficials i ridícules a una publicació, sinó que a l’altre costat hi ha majoritàriament dones que creuen que són importants a les seves vides. Que assistir a través d’una pantalla a un live shopping és alguna cosa especial.