La publicitat gens subliminar del cara a cara
Un aspecte televisiu secundari de l’huracà mediàtic del cara a cara entre Sánchez i Núñez Feijóo va ser la pausa publicitària. Mentre els dos candidats tenien els cobejats tres minuts per parlar amb els seus assessors i rebre instruccions per continuar el debat, els espectadors d’Antena 3 rebíem la dosi de consells comercials de rigor. I els tres primers anuncis semblaven tenir un missatge ocult. L’espot privilegiat que va encetar la pausa publicitària era el d’un cotxe que anunciava el presentador Jordi Hurtado. Amb una singularitat: Hurtado apareixia fent un cara a cara amb ell mateix. L’històric conductor del Saber y ganar, famós per la seva capacitat de no envellir i tenir una vida eterna, es duplicava i feia de pilot i copilot del cotxe, contrastant amb el seu jo del passat els progressos tecnològics de l’automòbil. Una altra mena de cara a cara delirant que proporcionava un cert regust còmic a l’espectacle polític que estàvem veient.
El segon anunci era menys innocent. Però segurament molt més subtil. Era un espot de la cervesa Estrella Galícia. Tenint en compte que Núñez Feijóo és gallec, aquella denominació d’origen semblava tenir certa intencionalitat. “En Estrella Galicia, cuando se trata de hacer las cosas mejor, no nos conformamos con nada” deia la locució. I l’eslògan final era definitiu. La veu de l’anunci afirmava: “Algunos cambios, cuando menos se ven, más se notan”. Un consell que convidava al canvi des de la virtut gallega.
I el tercer anunci era un espot protagonitzat per l’actor Antonio Resines. Era d’aquells més aviat tronats i fets amb poquíssims recursos. L’actor lloava els avantatges d’una companyia de telefonia. “Tengo una oferta para todos los españoles” començava dient. I després de cantar les excel·lències d’aquella oferta, Resines s’acomiadava desafinat dels candidats del PSOE i el PP: “¡Pedro! ¡Alberto! ¡A ver si superáis esto!” Aquest plantejament de fer anuncis especials per la campanya electoral pot obrir un nou gènere televisiu en l’àmbit publicitari.
Un altre nivell d’estratègies subliminars el detectàvem a La Sexta. Ja són famoses les fanfàrries èpiques passades de rosca dels especials informatius que presenta Antonio García-Ferreras. Música grandiloqüent a tot drap per afegir-li a la política una emoció que faci sentir als espectadors que la vida al planeta depèn d’aquella emissió. El dilluns a la nit, el periodista donava pas al cara a cara amb una de les versions recurrents de la cadena: la banda sonora de la pel·lícula Conan el bàrbar. Una composició pomposa, d’una intensitat desbordant i esperit arrauxat i combatiu. Uns ingredients que diuen molt dels plantejaments televisius amb els quals s’embolcalla la política.
