A punt de guanyar la Lliga dels cavallets

Mentre Lamine Yamal, Fermín i tota la canalla celebraven la victòria, vaig pensar que el Johan hauria estat molt content veient-los, perquè aquesta nova generació, que no l’han vist ni sentit gaire, juguen a futbol segons Johan Cruyff, que va deixar dit: “Marcaràs un gol més que el contrari i t’estimaràs més guanyar per 5-4 que per 1-0”.

Així juguen aquests nanos, per desesperació dels que voldríem una mica més de seguretat doctrinal. Malgrat la decepció de la Champions i el cansament de la pròrroga a Milà, encara no havíem acabat de lamentar “és que no podem començar tots els partits perdent 0-2” que ja havia començat una altra remuntada de felicitat, amb un segon gol de Lamine Yamal a Courtois que va ser l’anunci del que acabaria passant. Ho sabien els jugadors del Barça, ho sabia el Madrid i ho sabíem els aficionats, tots muntats a bord dels cavallets més esbojarrats i divertits que s’han vist a Can Barça des d’aquells partits tan espectaculars com fràgils amb què el Dream Team va guanyar la primera Copa d’Europa i quatre lligues seguides. 

Sí, per guanyar el Barça ha de superar els seus errors, que són notables, sobretot a l’hora de defensar, i ha de sobreposar-se als encerts dels rivals i als errors dels àrbitres. Tchouaméni hauria hagut de ser expulsat a la meitat de la primera part quan va fer caure Ferran Torres, que se n’anava sol. I que Hernández Hernández no assenyalés penal per mans del mateix jugador va ser un escàndol.       

Aquesta Lliga, que havia de ser la de Mbappé en un oceà de títols madridistes, acabarà sent blaugrana, amb un parcial de 16 a 7, en les quatre victòries sobre el Madrid en els quatre partits d’aquesta temporada. Abans d’una setmana, el Barça serà campió de la Lliga dels cavallets.