Putin, la immigració i la IA

FemCat ha celebrat, amb una gran conferència al Palau de la Música, el seu vintè aniversari. Els orígens de FemCat són anàlegs als del Cercle d’Economia: un grup d’empresaris joves, molts dels quals segones o terceres generacions d’empreses familiars, s’associen per debatre i participar, des de fora de la política, en el progrés de societat que els envolta. Els temps, però, eren diferents. Als anys cinquanta, quan neix el Cercle, s’imposava fer propostes per a Espanya: Europa, democràcia, mercats lliures. Des d’un arrelament a la tradició econòmica catalana, és el que fa molt bé el Cercle. Quan neix FemCat, Espanya ja és una democràcia europea. Calia llavors comptar amb una visió empresarial que posés el focus en la competitivitat de Catalunya. És el que fa molt bé FemCat. Amb dos accents: aprendre de les experiències del món i impulsar projectes concrets. No puc en un article recollir tot el que ha fet. Però comentaré tres grans temes d’ara que FemCat va recollir a la seva conferència per fer-nos pensar. En la convicció, que comparteixo, que marcaran la Catalunya del 2044: el desafiament de Putin a Europa, la immigració i la intel·ligència artificial (IA). Els ponents van ser majoritàriament catalans a la diàspora. Una bona idea. A l’economia catalana li convé estar ben enxarxada amb el talent del món. Els catalans a l'exterior són nodes d’aquesta xarxa que ens generen lligams, no necessàriament altament formalitzats, que sovint ens ofereixen oportunitats inesperades (és el que en sociologia s’expressa com la virtut dels lligams febles).

1. Putin. A la conferència, Peter Sahlas, president de la Fundació Pierre Trudeau de Montreal, ens va avisar que Europa no hauria de pensar que el conflicte d’Ucraïna és inherentment limitat. Comparteixo el pessimisme implícit. Trump significarà per a Ucraïna, en el millor dels casos, un armistici que transformarà en frontera el front actual. Però, i això és el realment greu, no hi haurà garanties absolutes de seguretat. I, per tant, els veïns de Rússia que no són a l'OTAN, inclosa Ucraïna, aniran –és inevitable– a la finlandització: si no poden esperar l’ajut d’Europa o dels EUA en cas d’una invasió russa no caldrà que Rússia s’escarrassi a dur-la a terme. Guanyaran democràticament les eleccions partits disposats a contemporitzar-hi. Qui els hi podrà retreure? Alguns mantindran trets democràtics. Per a d’altres no es repetiran unes eleccions lliures. Els que són a l'OTAN estan en millor posició, però tinguem present que Trump devaluarà el compromís de l’OTAN. Si Europa no aprofita la falsa calma dels pròxims anys per multiplicar la seva capacitat de defensa, el món del 2044 pot ser-li ben poc agradós.

2. Immigració a Catalunya. Ens en va parlar Albert Esteve, director del Centre d’Estudis Demogràfics, fundat el 1984 per Anna Cabré. Ens va descriure una realitat demogràfica que, per mor de la immigració, és extraordinàriament expansiva. El seu missatge va ser moderadament optimista pel que fa a la llengua: el declivi de les estirps autòctones no comporta necessàriament la marginació de la llengua. La meva opinió: la pervivència de la llengua dependrà del fet que els descendents, que seran majoria en nombre i influència, dels que ara ens van arribant respectin la llengua, o, si voleu, la catalanitat. Una condició necessària per a això és que els que ara som aquí respectem els que arriben, un punt en què també va insistir una altra ponent: Laia Gasch. Si nosaltres som inclusius ara, si els rebem bé, és més probable que la catalanitat i la llengua siguin part central del futur català.

3. IA. La ponència de cloenda de Xavier Amatriain, vicepresident de Google, va ser monogràfica sobre el tema, però altres ponents, com Albert Esplugas, cap de relacions d’analistes d’IA generativa de serveis web d’Amazon, o Gemma de les Coves, professora Icrea també hi van incidir. En conjunt el missatge va ser decididament optimista. Una alenada d’aire fresc en un context en què patim un bombardeig constant de missatges plens de recances i prevencions. Tots van remarcar que, com tota innovació disruptiva, la IA destruirà llocs de treball i que, per tant, són necessàries polítiques educatives i socials que en minimitzin l’impacte. Així mateix, tots van coincidir que, com tota activitat econòmica complexa, haurà de regular-se, i que si la regulació ve d’Europa, doncs benvinguda sigui. Però dit això, la IA és un instrument que, com en revolucions tecnològiques del passat, pot augmentar enormement la productivitat i la creativitat del treball humà. Hi coincideixo.