Putin ens observa
He manllevat el títol del nou llibre del periodista Llibert Ferri, gran coneixedor de Rússia, d'Europa de l'Est i del que va ser (i deixar de ser) la Unió Soviètica. Putin ens observa és un títol inquietant i clarivident per a un llibre que fa un relat de la situació en què es troben Europa i Occident, des de 2021 fins al dia d'avui, a conseqüència de les polítiques, les decisions i les actuacions del dictador rus: així l'anomena Ferri, poc amic d'eufemismes (com deixava clar al seu article d'aquest diumenge, sobre l'actual feixisme). Ho fa a través d'una selecció d'articles publicats en aquest diari, que l'autor amplia i actualitza amb comentaris fets a la llum de l'evolució de la guerra d'Ucraïna, enfilats a manera de capítols, que en fan una lectura de gran interès.
La matraca constant de Trump i el seu govern fa que de vegades perdem de vista que la invasió d'Ucraïna per part de Rússia i la guerra consegüent representen la pitjor crisi que ha hagut d'enfrontar l'OTAN des de la Guerra Freda, i també l'amenaça més forta que ha rebut Europa des de la Segona Guerra Mundial. La massacre d'aquest diumenge a la ciutat ucraïnesa de Sumi, amb un bombardeig rus contra la població civil, és un recordatori sagnant signat pel mateix Putin. Que la matança tingués lloc un Diumenge de Rams, quan les víctimes es dirigien a les funcions religioses pròpies del dia, tampoc no és casualitat. És com dir: “El vostre Déu no us pot salvar, però jo sí que us puc matar”.
Una forma sàdica de messianisme, quan justament el messianisme és una de les claus per comprendre una certa identitat col·lectiva russa. La idea del redemptor que treu o perdona la vida en nom d'un bé més alt, que és la pàtria, es repeteix en els règims dels tsars i dels bolxevics, i ara en el de Putin. En paraules de l'escriptora Sofi Oksanen: “Una identitat patriòtica, militarista i misògina que ha pres elements de l'imperialisme tsarista i del passat soviètic. Un marc mental en el qual la clau és el suport incondicional al règim”. Ferri cita aquestes paraules d'Oksanen i a continuació recorda la novel·la Cor de gos, de Mikhaïl Bulgàkov (autor d'una de les grans novel·les russes del segle XX, El Mestre i Margarida), en què un experiment amb els òrgans sexuals d'un gos petaner i el cos d'un criminal serveix de caricatura del bolxevisme: la por i el servilisme extrems de gran part de la població són el fonament del poder, i així també succeeix amb Putin.
L'episodi de l'emboscada contra Zelenski al Despatx Oval per part de Trump i el seu repulsiu vicepresident Vance dona la idea de com els tentacles de Putin s'han allargat, amb una Casa Blanca convertida en una terminal receptiva als seus interessos. A Europa mateix, el grup Patriotes per Europa –amb Orbán, Salvini, Le Pen i Vox– és, com diu Ferri, el cavall de Troia de Putin dins les institucions europees. Queda sempre l'exemple, alt i exigent, d'Aleksei Navalni, assassinat per Putin en una de les presons més dures de Rússia, i de tots aquells que no es dobleguen davant del feixisme.
