El puzle que vol ser una foto de consens
El pp s’ha automarginat del debat turístic i el conseller Iago Negueruela ha aconseguit el seu objectiu: deixar-ne constància gràfica.
La fotografia del Pacte dimarts al Parlament amb El Pi i la federació hotelera quedarà en la història política de les Illes. En les èpoques d’Antich era inimaginable, aquesta instantània, però encara més esburbada semblaria si recordam com va arribar Podem a l’esfera pública.
A la foto de família no hi havia ni Més per Menorca, ni Ciutadans, però el consens amb ells també es traspuava, no al cent per cent (de fet, no existeix ni entre els socis de Govern), però a bastament pels temps que corren.
El problema és que, simbòlicament, aquesta llei que es veia reflectida en la foto s’ha convertit en un trencaclosques de peces que comencen a no acabar d’encaixar. Per exemple, grinyola que el canvi d’usos, que era una passa importantíssima per a les Illes –deien– i objecte de la famosa trobada, de sobte l’endemà ja no era per a Menorca, exclosa de la mesura pels desitjos dels ecosobiranistes menorquins.
El Parlament és el reflex de la voluntat del poble, però s’ha d’anar alerta de no configurar una normativa turística a la carta amb un excés de plats, perquè després no surten. És a dir, les esmenes han millorat molt aquesta llei, però no s’ha de caure en la incoherència. El PP s’ha equivocat cent per cent d’estratègia. El principal partit de l’oposició no pot anar d’outsider en la llei del sector econòmic puntal de la terra, però els partits de Govern no han de pretendre fer a tothom content, perquè arriba un moment que si se surt dels marges el puzle no quadra: la llei no serà productiva.
