La qualitat dels turistes

Amb el que molts entendrien com a bon criteri, la senyora Reyes Maroto, ministra d’Indústria, Comerç i Turisme del govern de Pedro Sánchez, no es cansa de repetir que l’ideal per a Mallorca és el turisme de qualitat. No costa gaire imaginar que repeteix el seu bon desig quan s’adreça a altres comunitats, just que tenguin dues parets esbucades qualificables de patrimoni historicoartístic –és a dir, cultura. Aquí ens repeteix la lliçó cada vegada que ve, i ve sovint, potser perquè sempre és benvinguda.

El turisme de qualitat: qui no s’ha preguntat mai en què consisteix? Li passam una pàtina de cultura, un poc de bona educació, que no cridi pels carrers ni s’estavelli contra els elements simbòlics de la ciutat, que compri a les millors botigues (no als xinesos ni als mercadets), que visiti museus i monuments i, si s’estravé, que vagi a un concert: ja teniu, més o menys perfilat, el turista de qualitat. Només li manca un petit detall: que dugui molts de doblers gastadors –altrament, com es podrà allotjar a un bon hotel, com pagarà l’entrada als actes culturals, com podrà gaudir de la cuina/cultura del país?

Per més voltes que li donem, la qüestió monetària és present en totes les altres qüestions. Turista pobre i de qualitat, deixeu-ho anar, no existeix més que com a excepció per enrobustir la regla. Els que no podem ser turistes de qualitat ho sabem bé, però ara no cal parlar de coses personals i desagradables. Però sí que podem dir que, després de perdre’ns moltes possibilitats de viatjar i fer turisme sense qualitat, ara se’ns està reduint a poc a poc a una zona més que neutra. Deveu haver llegit que d’aquí a no res entrar a Venècia costarà doblers, serà privilegi dels turistes de qualitat. Als altres, se’ns negarà també l’accés a la bellesa: l’artística, primer; i la ‘natural’, després. Arribarà que cada ametller en flor tendrà un guardià per impedir l’admiració de la seva bellesa sense pagar. O es faran inaccessibles els llocs des d’on es veu millor una posta de sol.

Potser els mandataris turístics no s’hagin atrevit mai a plantejar-ho així, tal vegada perquè, mirant-se d’aquesta manera, no s’agradarien. A posta tenen tant d’èxit fórmules repetides fins a l’arcada: turisme de qualitat. I, tanmateix, no es vol renunciar a l’altre, el de sexe enlaire i gatera amb vòmits.

Guillem Frontera és escriptor