Quantes dones?
M'agradaria tenir prou coneixements de Sociologia o Psicologia social per poder fer projeccions estadístiques que donessin consistència a les meves opinions. Com que no és el cas, dissortadament, només puc parlar d'impressions subjectives. Dia 7 de maig coincidí amb el primer diumenge de mes que commemorà el conegut com a Dia de la mare. Efemèride d'arrel popular apareguda al primer quart del segle XX, fou capitalitzada comercialment als anys seixanta per Galerias Preciados. Abans de la Guerra Civil, Julio Menéndez García, un funcionari de Correus i a la vegada poeta valencià, va impulsar aquesta celebració, i arribà a publicar un Himne a la Mare. Quasi cent anys després, un Dia de la mare, Correus engegà les proves d'accés d'una convocatòria de 7.757 llocs de feina. No em consta que el dia de les proves l’empresa aprofités l'avinentesa per honorar l'antic empleat tot fent sonar de fons l'himne esmentat, al moment de la crida o passada de llista.
Anem, això no obstant, amb les meves 'científiques' estadístiques: entre les més de 84.000 persones que desitjaven obtenir una plaça, segurament hi devia haver moltes dones, com també moltes mares.
El que voldria posar en valor són les absències, més que les presències. Quantes dones opositores preparades, trobades circumstancialment en el període perinatal, natal o neonatal, no hauran pogut examinar-se per algun d’aquests motius? Quantes dones, a causa de la gestació i tot el que l'envolta, no han pogut estudiar en igualtat de condicions que els homes? Quantes dones, que sortosament sí que es van poder examinar, congelaren la decisió de ser mares perquè havien de preparar l'oposició o tenien por que les dates de l'examen coincidissin amb algun dels entrebancs detallats a la primera de les qüestions? Com s’ho hauran fet les famílies monoparentals per afrontar l'oposició, tenint en compte que la majoria estan formades per mares totes soles? Quants d'homes han patit aquests inconvenients?
Siguem generosos. Ho deixam en 840 dones i 8 homes, en total? Representarien un 1% i un 0,01 %, respectivament. No importa el nombre: la discriminació existeix, està socialitzada i no es veu. Per parlar d'igualtat no basta disposar d'un mateix temari i una idèntica data d'examen. Les condicions d'accés són, en general, desfavorables per a les dones i s'haurien de tenir en compte envers la justa equitat, en comptes d’afavorir la confusa igualtat. Ens trobem, doncs, davant un altre exemple de quotidiana discriminació indirecta, en una modalitat que domina a la perfecció l'Administració pública: les oposicions. En aquest cas, Correus forma part del sector públic instrumental en forma de societat anònima, però la manca de sensibilitat administrativa cap a les dones, en el sentit exposat, es dona a qualsevol prova d'accés a la funció pública o en la seva àrea d’influència.
La solució: oferir dates d’examen alternatives. El problema: més feina, més maldecaps i més doblers que, això sí, tenen per al que volen. Sí que es vera que s’albiren accions positives per pal·liar desequilibris de gènere. Durant la campanya electoral, la presidenta Armengol anuncià que, si tornava a guanyar la contesa, es considerarien famílies nombroses les monoparentals ja amb un fill, i les biparentals, a partir de dos. Aquest avanç equitatiu, de moment, no el podrà impulsar. Ara bé, les imminents eleccions generals són una oportunitat magnífica per incloure aquesta proposta dins el programa electoral nacional del PSOE. I de qualsevol altre partit polític, per descomptat.
