Les quatre barres a l’abadia de Westminster

El pla televisiu del fèretre de la reina Elisabet II al peu de l’altar de l’abadia de Westminster quedava tancat, al fons, per un tapís fosc del qual penjaven 12 escuts heràldics, un dels quals, ben visible, era el de les quatre barres. 

Què hi feien a Londres els nostres quatre pals vermells sobre fons d’or? Posin-se còmodes. Feta la recerca a velocitat digital, resulta que l’escut és allà en representació de Ramon Berenguer, comte de Provença, un cosí de Jaume I, membre de la Casa de Barcelona, i mort el 1245 (cal no confondre'l amb Ramon Berenguer IV, que va viure un segle abans i que per matrimoni va unir Catalunya i Aragó). 

Aquest Ramon Berenguer va ser el pare d’Elionor de Provença, que es va casar amb el rei Enric III d’Anglaterra el 1236, i aquest va ser el monarca que va manar reconstruir l’abadia en l’estil gòtic en què la coneixem en l’actualitat. Els heraldistes expliquen que els escuts que es repeteixen pels murs de Westminster són de llinatges relacionats amb el rei Enric III per sang, matrimoni o perquè van contribuir a finançar la reforma arquitectònica de l’edifici.

L’únic que Ramon Berenguer de Provença hauria pogut entendre de la coincidència televisiva d’ahir és que el senyal del Casal de Barcelona estava present a l’enterrament d’una reina d’Anglaterra. Tampoc nosaltres ho hem entès a la primera, i ho hem hagut de buscar a les enciclopèdies. Perquè entre Ramon Berenguer de Provença i nosaltres hi ha vuit segles d’història, que no sempre ens ha estat explicada i ha semblat oblidada, fins que ahir va reaparèixer davant milers de milions d’espectadors, urbi et orbi.