Quatre dècades per sortir de l’armari polític
els que defensen les mateixes idees que el dictador Francisco Franco han trigat un poc més de quatre dècades, des que va morir, a sortir de l’armari de la política. Fins ara alguns dissimulaven, aixoplugats en partits com PP, i d’altres es recreaven en la nostàlgia en grupuscles marginals. Però això s’ha acabat. Renovant alguns eslògans i maneres de fer, fent-se els demòcrates, s’han desfet de la vergonya que els frenava i ara defensen públicament les mateixes idees autoritàries, centralistes, d’extrema dreta, xenòfobes i masclistes. Que això estigui passant demostra que la mal anomenada transició va ser un fracàs:hauria calgut condemnar el règim criminal del militar colpista –fallit, però aquest sí que ho era– i jutjar els que hi van col·laborar.
A les Illes Balears, Jorge Campos, el franctirador que ja havia intentat tenir el seu paper polític de la mà del PP, ha convertit el seu grup minoritari i cridaner, el Círculo Balear, en una franquícia de Vox. Utilitzant la marca estatal de trampolí, intentarà entrar al Parlament per destruir els consensos i la feina que s’han bastit durant dècades. Els ciutadans de les Balears permetrem que finalment aconsegueixi treure el cap dels llots de la marginalitat política?Encara s’ha de veure, tot i que alguns esperançats pregonen a tort i a dret el futur èxit del partit extremista en les eleccions del maig.
En tot cas, el llop no ve: ja és aquí. Queda per veure fins a quin punt és gran i ferotge o només façana, però si s’acaba fent fort, als demòcrates sols els quedarà una opció raonable: el cordó sanitari. L’aïllament polític. I dir les coses pel seu nom: són extrema dreta i pretenen convertir el món en un lloc encara més fosc.
