Què feis? El gran pacte per l’educació encara està pendent del Parlament
El 29 de setembre de 2013, el mateix dia de la multitudinària manifestació per l’educació pública, l’editorial de l’ARA Balears titulava: “El poble clama avui per un gran pacte per l’educació”. Que aquell dia es reunissin als carrers de les Illes més de 100.000 veus demostrava la força d’aquest clam, la importància que dona la societat a l’educació i fins a quin punt rebutjava una manera de fer política, la del govern presidit per Bauzá, que es va definir per la imposició, per una nul·la voluntat de diàleg i per engegar una croada contra la llengua catalana i el sistema educatiu públic.
A l’editorial d’aquell 29-S, posàvem l’èmfasi en la necessitat urgent d’un gran pacte per l’educació. Des de la portada i a les pàgines del diari, després de consultar amb experts, proposàvem sis mesures per millorar-la: pactar una estratègia conjunta contra el fracàs escolar, prevenir l’abandonament amb una bona experiència educativa, dignificar la figura del docent i posar en valor el coneixement, millorar i actualitzar la preparació del professorat, augmentar els recursos per a l’ensenyament i, finalment, incentivar els pares i mares perquè donin suport a la formació. Amb tot, insistim, un clam: un gran pacte per l’educació. Les darreres paraules d’aquella editorial avui encara són vigents: “Ens hi jugam el futur”.
D’això fa cinc anys. Com diu el catedràtic d’Història de l’Educació de la UIB al dossier que avui us oferim sobre aquella mobilització i les conseqüències, és evident que ara “hem recuperat la normalitat”. Amb el Govern d’esquerres, han canviat les formes i el fons. S’ha fet molta feina i s’ha fet amb la comunitat educativa, la major part de la qual, amb algunes notòries excepcions, va elaborar i lliurar al Govern el document Illes per un pacte, un inici de consens i base de la futura llei d’educació que ha de reflectir el gran pacte.
El fet, però, és que el document continua fent voltes dins el Parlament i no s’aconsegueix que les formacions polítiques consensuïn criteris i objectius. D’aquelles sis mesures per millorar l’educació, s’han posat algunes bases, però encara queda molt per complir-les. Sabem que els canvis en educació són lents, però no ha de ser la política la que els alenteixi. El gran pacte per l’educació ha de ser una prioritat. Ho tornam a dir: ens hi jugam el futur.
