L’evolució econòmica de les Balears s’ha d’inserir en un context de creixent globalització –esperonada pel procés d’integració de les economies i l’obertura dels mercats– i d’ascendent protagonisme de la governança multinivell –derivada de l’àmplia gamma d’estructures institucionals entre països i blocs econòmics que, com la Unió Europea, s’han forjat.
Aquests dos aspectes estan incidint clarament en la formulació de la política econòmica de les Balears, fins al punt que hom podria arribar a pensar que no té sentit que les Illes articulin una política econòmica pròpia. I és que la globalització i la governança multinivell han comportat, probablement de manera irreversible, la necessària adopció de certes pautes de conducta econòmica, que són les mateixes per a totes les regions del món, les Balears incloses. Emperò sostenir que les Balears no necessiten una política econòmica pròpia equival a acceptar que no són sinó un apèndix d’un actor més gran, ja sigui una estructura de govern nacional o supranacional.
Disposats a matisar l’afirmació anterior, es podria defensar que, atesa la creixent subordinació de les regions a objectius i polítiques nacionals i supranacionals, la política econòmica de les Balears s’ha de centrar en les transferències que reben les Illes de l’Estat o de la Unió Europea. Emperò aquest és un argument tan clar com incomplet. No cal confondre la política econòmica amb la política de finançament o la política d’inversió i despesa; de la mateixa manera que no cal confondre-la amb les polítiques sectorials (turística, industrial, comercial...) que persegueixen donar resposta a les necessitats concretes que en matèria laboral, de formació o d’innovació, entre d’altres, tenen els diferents sectors o branques d’activitat de les Illes.
Arribats a aquest punt, potser resulta il·lustratiu analitzar l’exemple d’aquelles regions que, en aquest context de globalització i governança multinivell creixent, actuen com un actor diferent al país o bloc econòmic al qual pertanyen, amb veu pròpia i assumint responsabilitats úniques. Aquestes regions no es conformen a articular i posar en pràctica una bateria de mesures adreçades a sectors i necessitats concretes de la regió, sinó que persegueixen posicionar la regió com un actor en la política econòmica nacional, europea o mundial. I és que aquestes regions han entès que en aquest nou ordre mundial articular una política econòmica regional pròpia és ara més important que mai i l’única via per garantir el benestar i la prosperitat dels ciutadans, un fet que depèn en primera instància d’una base clara de competitivitat global.
L’exemple d’aquestes regions posa damunt la taula moltes altres qüestions, sobre les quals haurien de reflexionar les illes en matèria de política econòmica. Així, un element important se centra a esbrinar si la política econòmica de les Balears s’ha de dirigir als individus o a determinats col·lectius (empreses, treballadors, consumidors, associacions, organitzacions...) o, per contra, al conjunt de la regió. Aquest fet és important, ja que no és el mateix articular una política econòmica per dotar les persones o determinats col·lectius d’aquells elements que els permeten tenir èxit en un determinat mercat que dissenyar una política econòmica pròpia per incidir en la geografia i l’estructura econòmica de l’arxipèlag com un tot, a través, per exemple, de polítiques d’aglomeració, especialització, clusterització, etc.
Un altre element clau sobre el qual haurien de reflexionar les Balears en aquest nou escenari es refereix a l’objectiu primordial que ha de tenir la política econòmica regional, perquè sovint es reté la idea que s’ha d’orientar a aquells àmbits en què les necessitats són més urgents, encara que els rendiments econòmics o socials no siguin necessàriament més alts. En contra d’aquest tarannà, hi ha regions que han entès que la política econòmica regional té cada vegada més funcions genèriques de reducció d’incerteses, de marcar sendes per les quals ha d’avançar la inversió pública i privada, de clarificar horitzons... i això obliga a prioritzar, a definir àrees prioritàries d’impacte d’acord amb els avantatges comparatius, actuals o potencials, que té la regió enfront d’altres territoris amb què comparteix directrius econòmiques nacionals o supranacionals. Exhibir, subratllar aquests avantatges comparatius i traduir-los en avantatges competitius és l’única via per minimitzar les limitacions que imposen la globalització i la governança multinivell al desplegament d’una política econòmica regional pròpia. Fins i tot en el terreny de la redistribució de la riquesa, on la política econòmica té molt a dir, és difícil que una regió obtingui resultats eficients si no fixa bé la posició que vol ostentar en el joc global o, en altres paraules, si no manté una base clara de competitivitat global.
Dissortadament, a les Balears, no ha estat possible durant les dues darreres dècades articular una política econòmica pròpia, potser perquè aquesta és de maduració lenta i, per tant, poc rendible econòmicament i políticament a curt termini. Emperò, tal com puntualitzava Keynes, encara que rarament es poden preveure els canvis permanents i persistents dels valors esperats, això no significa que no puguem tenir la certesa que es produiran. No debades, les Balears, a diferència d’altres regions europees o nacionals, han retallat durant aquests darrers vint anys el nivell de prosperitat al qual poden aspirar els seus ciutadans, un fet que no és més que el reflex de la pèrdua de competitivitat global que ha patit l’arxipèlag, conseqüència de la manca d’una política econòmica pròpia.
Avui, tot apunta que aquest procés continuarà i que s’accentuarà a mesura que els sectors més dinàmics de l’economia balear siguin penetrats per la mundialització. Aquesta és, tal volta, la paradoxa que tenim plantejada a hores d’ara: la certesa que la globalització i la governança multinivell avançaran, tot ignorant, evidentment, la intensitat del canvi que això provocarà a les Balears. Sigui el que sigui, només hi ha una manera de minimitzar-ne els efectes: transformar. Precisament, en aquest verb resideix el perquè les Balears necessiten una política econòmica pròpia.