Què pretén el Col·lectiu Alternatives?

El passat 9 de maig va ser presentat a Palma el document 'Un nou model econòmic, sostenible, competitiu, cooperatiu i inclusiu'. El presentà el Col·lectiu Alternatives. Un col·lectiu plural de persones que, a títol individual, volem col·laborar i treballar sota la imatge i el nom d'aquesta signatura col·lectiva. L'objectiu d'aquest grup de treball és ajudar a construir de manera continuada un discurs d'alternativa estratègica econòmica, social i ecològica a les nostres illes, a partir dels valors de l'esquerra.

Es pretén encetar una etapa d'exploració i una nova manera d'entendre el diàleg i el debat. Sense renunciar a les idees pròpies i als diferents vincles organitzatius que poden tenir cadascun dels seus membres, hi ha coincidència que cal fer abstracció de les diferències conjunturals de la pràctica política i social ordinària, per trobar un espai de reflexió i de recerca de coincidències sobre les finalitats darreres que pretenem i com es crea el camí per arribar-hi. Volem assenyalar els temes claus que haurien d'identificar un hipotètic canvi de model econòmic, social i ecològic a les nostres illes, i com establir un estratègic full de ruta de transició per intentar fer-ho viable.

Pretenem incidir públicament en el debat sobre la necessitat de canviar l'actual model de creixement des del rigor i l'argumentació en els debats i les comunicacions. La voluntat és posar en valor els diferents treballs dels investigadors illencs amb visions crítiques sobre el model econòmic dominant, excel·lents, i massa vegades desconeguts. Volem treballar el consens com a mètode de funcionament, amb l'objectiu d'arribar a les síntesis que expressin el pensament col·lectiu del grup. Manifestam la nostra intenció d'obertura a tota la gent que vingui des de qualsevol camp dels pensaments de l'esquerra, sempre des d’uns supòsits de tolerància intel·lectual, esperit constructiu i valoració de la importància de la concreció, també en el debat estratègic.

El Col·lectiu Alternatives sap que les urgències de la gestió política diària, els entrebancs que contínuament s'han de sortejar, les mancances pressupostàries, imposen una determinada dinàmica. Però massa sovint es tendeix a justificar incondicionalment la gestió feta com l’única possible, i a l'inrevés, hi ha gent predisposada a desqualificar globalment qualsevol gestió que no canviï immediatament les coses al ritme desitjat. Ambdues exageracions tendeixen a identificar gestió amb principis ideològics, sense tenir present que una gestió sempre té unes limitacions i condicionants legals, socials i polítics. El que s'ha de valorar d'una gestió és si permet avançar o no, en la bona direcció del projecte global que es vol impulsar.

Aquest és el sentit del pensament estratègic. El que pot permetre a una gestió política defugir tant de l'oportunisme com de l'ideologisme essencialista. No és gens fàcil construir un cabal de coneixement estratègic coordinat, consensuat i eficaç en un govern de coalició amb un necessari suport extern d'una altra força política. Darrere dels acords programàtics aconseguits, hi ha unes expectatives ciutadanes que van més enllà del discurs i de l'espai polític de cada partit. Hi ha un imaginari col·lectiu d’una àmplia ciutadania que reclama la defensa dels nostres drets col·lectius, l’exigència d'una política de progrés i una major demanda de justícia social. Cal saber analitzar aquesta pressió social i dotar-la d'una perspectiva de canvi factible.

Pensam que s’ha de treballar per construir un full de ruta que vagi en el sentit de canviar l'actual model de creixement. El Govern de les Illes Balears ho hauria de tenir com una de les seves primeres prioritats, posar-s'ho al front, aconseguir els mitjans adients i fer treballar totes les conselleries en coherència amb aquest objectiu.

Des del lideratge del Govern, també s'ha de fer participar de manera igualitària el conjunt de consells insulars i posar en valor el paper de les economies locals i dels ajuntaments. Però, a la vegada, està claríssim que un canvi de model ha d'implicar una participació activa, sostinguda i estructurada del conjunt de la societat civil, tant en el disseny del full de ruta, com en el seguiment i avaluació dels plans d'acció que es determinin. És del tot imprescindible que arribem a consensuar com a societat a cada illa i també en l'àmbit interinsular una certa visió estratègica de cap a on volem anar i com ho volem fer.

Ens temem que es parla massa sobre aquests temes i que en canvi les passes que es fan són encara massa curtes. Des de la seva modèstia, el Col·lectiu Alternatives pretén contribuir a estimular aquest debat.

Per això ens brindam a les administracions i a qualsevol altra entitat per parlar, treballar i col·laborar sobre com endegar aquesta reflexió estratègica sobre el que volem ser com a societat a l’horitzó 2030, a l’hora de definir un model de desenvolupament més sostenible, competitiu i inclusiu. Sense pauses. I amb una certa pressa.

COL·LECTIU ALTERNATIVES

* - Conformen actualment el col·lectiu i per ordre alfabètic: Celestí Alomar, Pere J. Brunet, Biel Caldentey, Maria A. Carbonero, Josep Lluís García, Andreu Horrach, Gabriel Huguet B., Carles Manera, Joan Matamalas, Silvia Montejano, Ferran Navinés, Antoni Pons, Josep Lluís Pons, Jaume Ribas C., Bernat Riutort, Miquel Rosselló i Josep Valero.