Segurament molta de gent ni n’ha sentit parlar, dels pilars europeus que, seguint amb la metàfora arquitectònica, sostenen tot l’edifici d’una UE en hores baixes. El primer tracta de la política comunitària (mercat comú, drets de ciutadania europea, unió econòmica i monetària...) i el podem considerar el punt d'arrencada del procés d'integració iniciat fa més de seixanta anys, ja que estava orientat a harmonitzar, aproximar i suprimir les diferències entre els ordenaments jurídics nacionals. El segon –tal volta el més mediàtic– fa referència a la política exterior i de seguretat, ara molt en qüestió per les vergonyoses decisions de la Unió en la crisi dels refugiats. El tercer, que com l’anterior es basa en la col·laboració entre els governs dels estats membres, engloba la cooperació policial i judicial (terrorisme, narcotràfic, delinqüència fiscal...).
I encara no fa un mes es va aprovar a Göteborg el Pilar Social Europeu de Drets Socials de la Comissió Europea, que ve acompanyat d'una sèrie d'iniciatives –tant legislatives com no legislatives– relacionades amb l'equilibri entre l'ocupació i la vida, la informació a les persones ocupades, l'accés a la protecció social i les disposicions relatives a la jornada laboral o la inversió en la infància. El missatge oficial és el de desenvolupar un marc que permeti l’avanç paral·lel del creixement econòmic i la inclusió social i el document així ho destaca: reconeixement del dret dels infants a gaudir de protecció contra la pobresa, dret dels treballadors i treballadores a la protecció social –prestacions adequades i d’una durada raonable–, dret a un ingrés mínim que garanteixi una vida digna, propostes legislatives sobre la conciliació de la vida laboral i personal.
No es pot negar que l'enfocament basat en drets i els avenços en certs principis clau són una important passa endavant en la lluita contra la discriminació, l'exclusió residencial, la protecció de la infància, la igualtat de gènere, la gestió positiva de la diversitat o la garantia de drets, i els que encara tenim al cap aquella Europa que va somiar Delors hem d’aplaudir qualsevol iniciativa que vulgui recórrer aquest camí, si no contrari, sí divergent amb l’actual derrota –en les dues accepcions del terme– de la UE.
No obstant això, hem de ser conscients que el paper ho suporta tot i reconèixer que el denominat quart pilar resulta més un marc de principis que d'obligacions vinculants que puguin garantir drets, en particular per a les persones més vulnerables. La manca d'atenció a la pobresa i l'exclusió social –més enllà de la infància– o de vinculació als objectius socials de l'Estratègia Europa 2020 planteja serioses preocupacions sobre l'impacte concret que tindrà aquest pilar en la vida de les persones, especialment les que viuen en situació de pobresa o exclusió.
Cal, doncs, començar a fer-se preguntes –i exigir respostes– sobre com es garantiran aquests drets socials a cada un dels estats membres –encara que, d’inici, només afecta la zona euro– o si el nou document ajudarà a reequilibrar les prioritats de la UE, per tal de garantir que les polítiques econòmiques serveixin a la gent i no només al capital.
En aquesta línia, m’agradaria compartir amb vosaltres un fragment de la Declaració Final de la XIV Assemblea General d'EAPN-Espanya, celebrada a Saragossa el passat 18 de novembre: “Davant la proclamació del Pilar Social europeu, les estratègies han de tenir un caràcter vinculant i transversal i recolzar-se, al seu torn, en tres pilars: l'accés a l'ocupació de qualitat, l'accés a serveis i prestacions socials de qualitat i un sistema de rendes mínimes. [...] És urgent que es materialitzi un veritable Pacte d'Estat contra la Pobresa, l'Exclusió Social i la Desigualtat. Una estratègia nacional que garanteixi que les polítiques socials específiques lluitin contra la discriminació i facilitin l'accés a tots els serveis”.
Resumint, situem la justícia social a la base de l'agenda política, no deixem que els nostres governants se’n surtin amb el simple reconeixement de "cal fer més del que hem fet fins ara” per desenvolupar aquesta dimensió social després d'una crisi econòmica que ha arrasat la qualitat de vida de molts ciutadans, participem com a ciutadania activa que som en la construcció d’una nova societat i, per descomptat, no ens conformem de tenir “més Europa”: lluitem per assolir una Europa millor.