Encara coeja la negativa del PP i del PSIB a crear una comissió parlamentària per investigar què ha passat perquè Sa Nostra Caixa de Balears ja no sigui nostra. Millor dit, ja no existeixi. En el temps que la societat demana transparència -especialment en la gestió pública- i que els partits la incorporen a programes electorals, discursos i codis ètics, pel que fa a la gestió de Sa Nostra, de moment quedarem a les fosques.
El patrimoni historicoartístic
Segurament la pèrdua que ara pos, una vegada més, sobre la taula, és la que menys interessa als qui han demanat la comissió d’investigació. Però que una comunitat com la nostra vegi com se li escapa una part important del patrimoni historicoartístic no és una qüestió menor. De fet, les figures de protecció patrimonial que fan els estats, els països i també les comunitats tenen com a principal objectiu que els béns més rellevants del país -aquells que, per la seva significació, ajuden a construir el relat de la pròpia història i a poder-lo donar a conèixer tant a la societat contemporània com a les generacions futures- tinguin la sortida del país blindada.
Davant les distintes informacions que de fa temps han anat sortint sobre l’expatrimoni de Sa Nostra, una s’ha preocupat de saber què ha passat amb les 4.500 obres d’art antic, modern i contemporani, pintures, escultures, fotografies i obra gràfica que formaven la col·lecció de la Caixa de Balears Sa Nostra, la nostra col·lecció. Val a dir que si en aquestes illes hi havia uns fons d’obra fet amb criteris de col·lecció, amb millor nivell que la de qualsevol institució pública (no és difícil), i susceptible d’explicar la història de l’art al nostre país, amb peces significatives dels artistes més rellevants, sincronitzada en certs punts amb autors de fora, aquesta era la de Sa Nostra, que durant anys va tenir Miquel Alenyà com a principal responble de la seva construcció.
A aquest nombre aproximat de 4.500 obres del camp de les arts visuals, s’hi sumava la col·lecció numismàtica, sens cap dubte la millor col·lecció de monedes per explicar la història de les Balears. Era, és, hauria de ser, una de les joies de la corona del país, perquè és única a les Illes, amb especial presència de les monedes púniques. A més, hi ha una extensa col·lecció de ventalls, que també parla dels costums de la nostra societat. I, entre d’altres, una de peces de vidre antic gens menyspreable. Al marge d’aquest patrimoni, no s’ha de menystenir l’arxiu històric de l’entitat des del 1882 fins ara.
Des de la integració a BMN
En el moment de la integració dels actius i passius de Sa Nostra a favor de BMN es varen aplicar criteris estrictament comptables. Ni la identitat del país, ni el valor patrimonial per a la nostra comunitat, res d’això compta quan els que seuen són banquers, uns més poderosos que els altres. Així, aquelles peces adquirides basant-se en actius de la Caixa de Balears passaren a ser propietat de BMN, i això representà perdre el 90% de les 4.500 obres, a més de la col·lecció de monedes, la de ventalls i la de vidre antic. El 10% restant -és a dir, tots els béns que s’havien adquirit amb fons propis de l’Obra Social, unes 450 peces més l’arxiu històric- ha quedat a la Fundació Caixa de Balears. Entre aquestes obres es troba el Barceló que, si no tenc informació errònia, mai no s’ha venut, com s’ha dit amb freqüència. Només una peça de la col·lecció va ser subhastada, la de Lucio Fontana.
Ara i en endavant. Gestions
Tenint en compte que, de moment, només el 10% de la col·lecció de Sa Nostra continua com a propietat de la Fundació, des de Son Fuster s’han fet contactes polítics amb les principals institucions. M’asseguren que la voluntat de la Fundació Caixa de Balears és dipositar les 450 peces que els queden a una institució pública, sempre que en pugui garantir la conservació i una exposició rotativa. Es varen fer gestions amb l’exconsellera Esperança Camps i se n’han fetes amb l’actual, Ruth Mateu. El problema, diuen, és trobar un espai. A la vegada, la Fundació Caixa de Balears insta els polítics que facin les passes necessàries per recuperar el gruix del 90% que està en mans de BMN.
Que jo sàpiga, ni la col·lecció numismàtica, ni les pintures, ni els ventalls, ni pràcticament res del que ja és propietat de BMN no s’ha mogut de Mallorca, de moment. Desconec com es pot actuar perquè l’antiga col·lecció de Sa Nostra sigui considerada com una unitat i si, en aquest cas, una declaració de BIC podria evitar-ne la sortida definitiva. Ho desconec, però convindria no badar, perquè si Sa Nostra ja l’hem perduda, seria bo que se cercassin fórmules per no perdre el nostre patrimoni historicoartístic.