Querelles amb voluntat mediàtica
Divendres el jutge arxivava la causa contra Ada Colau, que havia estat acusada d’atorgar subvencions a entitats afins. Se li havien imputat els delictes de prevaricació, frau en la contractació, malversació de fons públics, tràfic d’influències i negociacions prohibides a un funcionari públic.
Segons el jutge, no hi ha indicis de delicte en l’actuació de l’alcaldessa de Barcelona perquè va delegar les seves funcions relatives a la concessió de subvencions.
Però el 20 de gener del 2022 els informatius d’Antena 3 van insistir dos dies seguits amb l’assumpte. Vicente Vallés deia en l’entradeta de la notícia que s’acusava Colau “de regar con dinero público entidades afines ”. L’endemà l’informatiu recollia les veus de representants del PP i Ciutadans que carregaven amb bel·ligerància contra l’alcaldessa exigint la seva dimissió. “Ciudadanos y PP ya le señalan la puerta de salida ”, deia la locució del vídeo. Al Todo es mentira de Cuatro, Risto Mejide va deixar anar una llarga arenga contra l’alcaldessa per culpa d’un atac de banyes periodístic. Aquell dia, amb motiu d’aquesta notícia, Colau no els va concedir una entrevista. Mejide, enfadat, recordava la cronologia exacta de la feina de producció d’aquella jornada: primer li havien demanat una entrevista, més tard el gabinet de premsa l’havia declinat assegurant que no en concedirien cap i, tres hores més tard, s’havien assabentat que finalment Colau atendria un altre programa de Cuatro. Ofès, Risto castigava l’alcaldessa. “¡Lo que no toleramos es que se nos mienta! ¡Para que sepan qué tipo de calaña es esta gente! ”, deia el publicista des de l’altar televisiu que alimenta el seu ego. Tot i assegurar que ells respectaven la presumpció d’innocència, per confirmar la seva tesi Mejide va donar pas a sor Lucía Caram, que va intervenir amb un discurs abrandat contra Colau. La monja va dir que era el pitjor que li podia passar a Barcelona, que no tenia paraula, que tenia un nivell molt baix, que sentia vergonya aliena i que Barcelona no es mereixia el que tenia. Mejide va dir que hi estava d’acord abans de canviar de tema.
Sis mesos més tard, aquest divendres, un cop arxivada la causa per part del jutge, el programa Todo es mentira no va fer esment de la notícia. I a Antena 3 Notícias es van limitar a informar-ne amb un breu.
Investigacions periodístiques més acurades que les que han demostrat aquests programes han evidenciat que darrere d’aquestes querelles hi havia interessos polítics vinculats a impedir la municipalització de l’aigua. També que l’associació que va interposar la denúncia no atenia les peticions d’informació que sol·licitava la premsa. Ara bé, les conclusions televisives són òbvies. L’ús de les querelles amb finalitat de convertir-se en escàndol mediàtic és eficaç. No tenen cap garantia en els jutjats però permeten als informatius i info-shows assenyalar amb agressivitat, embrutar la imatge del protagonista i convertir-lo en culpable abans d’hora. Pur espectacle a remolc de la manca de rigor. Gràcies al periodisme porqueria s’està permetent que les querelles tinguin més finalitat mediàtica que judicial.
