DirectorCap a on va el canvi de rumb que Jaume Font pretén forçar a El Pi? De moment no ho ha definit d’una manera clara. El polític veterà parla de cercar “ampliar-ne les bases” per superar els 35.000 vots, una barrera que ara per ara sembla infranquejable. És evident que la societat illenca –“lo nostro”, en diu ell– ha canviat respecte dels anys vuitanta, i que és més que probable que l’espai polític que va del regionalisme al nacionalisme illenc no ho hagi fet de la mateixa manera. Més del 40% de la població actual de les Balears ha nascut fora de l’Arxipèlag. Però com s’ha d’afrontar, això?
El debat sobre la identitat dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs, de tots els ciutadans de les Balears, s’ha defugit durant molt de temps. Els partits que orbiten del sobiranisme al regionalisme, passant pel federalisme, necessiten actualitzar-lo. I això no es pot fer partint de paraules vagues que poden voler dir-ho tot, cal afrontar-lo des de l’honestedat ideològica. Confrontant idees. Els partits que es fonamenten en el centralisme espanyolista senzillament neguen aquest debat. Per a ells hi ha una sola identitat possible: l’espanyola. La resta, o s’han d’expulsar o s’han de reeducar. La banalitat, a l’hora de parlar d’identitat, només té sentit en aquest darrer grup.
Hi ha partits que tenen una idea molt clara de quina societat volen, i treballen per transformar-la. N’hi ha d’altres que tan sols cerquen el poder, i canvien els eslògans en funció del que creuen que volen els votants, o del que marquen les enquestes. Sembla que Font vol aproximar El Pi als del darrer grup, però ara ni tan sols ha deixat clar amb quina roba nova pretén vestir-lo. I l’ambigüitat no serveix per consolidar cap bossa d’electors. Ciutadans n’és una prova.