Quina mandra, parlar del cos
DARRERAMENT abunden les informacions sobre la menopausa, i la gran majoria tenen un rerefons paternalista: et fan veure que és un procés natural, que no t’has de sentir malament i que també té els seus avantatges. No us preocupeu, petites premenopàusiques, deixar de tenir la regla no us fa menys que els milers de dones fèrtils que us envolten i que sagnen cada mes, com dicta la natura. A més, pots fer coses per viure aquest procés millor, com menjar bé, fer exercici i dormir. Quines coses: l’alimentació, el descans i l’exercici són una recepta ben original, adaptada al 100% al context menopàusic. No sé fins a quin punt altres futures menopàusiques van pel món amb la necessitat de llegir articles tranquil·litzadors, però ho trob d’allò més avorrit, soporífer i, segons el to, hi ha textos que freguen la humiliació, sobretot per als autors.
També m’emprenya llegir sobre cossos grassos. Les paraules body positive em posen malalta i em fa reflexionar sobre la curtor humana. Mentre que no estiguem en risc de patir malalties cardiovasculars, seria possible ser persones grasses amb normalitat, sense res positive ni negative? Jo el que vull és ser una grassa entre tants, fins i tot vulgar, que no hagi de rebre cap benevolència ni escoltar històries positive. M’és igual si surten dones grasses anunciant coses o a desfilades de moda, perquè també m’és igual si surten dones primes. La cel·lulitis em deixa completament indiferent i els mixelins, també.
Entenc que hi hagi gent que se’n preocupi, i més encara amb aquest degoteig constant de missatges perquè ens preocupem. Cal fer un esforç gran per decidir que aquestes coses són iguals i, a més, és un esforç que s’ha de mantenir en el temps sense relaxació. El capitalisme del cos sempre està pendent del més petit desig que ens pugui passar pel cap per integrar-lo, generar noves necessitats absurdes i aconseguir que gastem els doblers, que tant ens costa guanyar, en coses que en realitat no tenen massa sentit, com infusions per a la menopausa, roba interior per a grassonetes que volen anar ben guapes pel món o el maquillatge adequat per al to de la nostra pell. Ja se sap, encertar el to de base adequat per a la nostra pell és cabdal.
El cos ha d’estar hidratat, depilat, perfumat i tonificat. Els cabells ens han de brillar al vent. Hem de botar d’alegria quan tenim la regla perquè feim servir una compresa estupenda, i demostrar el nostre poder de dones quan arriba el moment de la menopausa. Si estan de moda les canes, les hem de deixar. I si no, les hem d’amagar. També hem de tenir unes mans boniques, que sembli que no treballen, amb unes cutícules impecables. Tampoc no podem fer olor, ni tenir mocs, ni pets, ni rots. I, per descomptat, no hem d’anar pel món arrugades, perquè les arrugues són un despropòsit estètic, i per això hi ha cremes de tot preu, per estar tan llises com sigui possible. El preu no hauria de ser excusa per lluir un contorn d’ulls tonificat. Quina mandra. És com si no poguéssim estar vives.
