Quines nores tan primmirades

Llegim a l’ARA un reportatge de Kate Murphy, del New York Times, amb uns quants consells per encertar-la a l’hora de regalar. Diu l’autora que “els mals regals fan que et preguntis si la persona que te’ls ha donat et coneix” i en posa dos exemples: “la tetera que una sogra va regalar a la nora, que ja havia explicat que li agrada més bullir el te en una tassa” i “la planxa per als cabells que una altra sogra va regalar a la seva nora, que sempre portava els cabells arrissats”, perquè “porta implícita una crítica”.

Des de la meva màxima comprensió per les dues pobres nores, em pregunto si els dos regals de les dues sogres impliquen desconeixement i crítica. La sogra del te podria perfectament no haver sentit que a la nora li agradava més la tassa, perquè potser era sorda, tenia poca memòria o no havia estat pendent dels rotllos de la nora sobre els seus gustos amb les infusions. O potser ho havia sentit però havia pensat que, igualment, si un dia la nora havia de fer te per a molta gent i no només per a ella, la tetera era pràctica. I la número dos potser no sabia per a què serveix exactament una planxa per als cabells (com jo). O potser va pensar que justament un dia la nora (preciosa, no cal dir-ho, amb els rínxols) es voldria fer un altre pentinat per variar.

Podria haver passat, també, que les dues sogres tinguessin una imaginació i sobretot un pressupost limitat, per la seva condició de pensionistes i perquè també havien de fer regals a les seves altres múltiples nores, gendres, fills i nets. Saber fer regals està molt bé, però saber rebre’ls encara està millor. En realitat és molt egocèntric per part de les nores pensar que hi ha despreocupació en els regals de les sogres. El principal requisit per regalar bé és tenir poca família, molt pressupost i molt temps. Per exemple, a les dues nores segur que un viatge a Tailàndia els hauria encantat, com a mi. Però, sincerament, una tetera i una planxa per al cabell em semblen regals entendridors, que cal agrair, pobres senyores.