Quintana s’imposa als ‘rojos y maricones’

“Este es un programa de rojos y maricones. Quien no nos quiera ver que no nos vea!”. Aquesta frase de Jorge Javier Vázquez, de l’abril de 2020, ja és història de la televisió i un dels poquíssims pronunciaments polítics explícitament esquerranosos sentits a Telecinco. I amb els anys es farà encara més evident la raresa que va ser poder proclamar aquest lema mirant a càmera des d’una televisió espanyola.

La clausura de Sálvame marca el final d’una era a Telecinco en què el canal ha sigut una fàbrica de famosos sorgits del no res que anaven passejant d’un programa a un altre, passant també pels realities i els seus debats (per dir-ne d’alguna manera) associats. Més enllà de les connotacions polítiques, cal admetre que aquesta fórmula de pseudorealitat altament guionitzada ubicua a tota la graella mostrava símptomes d’esgotament. I, al capdavall, Telecinco havia perdut el lideratge d’audiència que havia pogut defensar any a any durant tot el decenni anterior.

Difícilment es poden vessar gaires llàgrimes per un format banal, per molt que alcés la bandera d’entretenir les classes populars: soc dels que creuen que els mitjans tenen l’obligació d’intentar empènyer cap amunt el seu públic i no quedar-se sempre amb el mínim comú denominador. Ara bé, al mateix temps, cal reconèixer a Jorge Javier Vázquez que hagi sabut jugar bé les seves cartes i, en el marc de Telecinco, hagi defensat una posició ideològicament més oberta i inclusiva que el seu entorn.

El canvi suposa la culminació de la transició que els nous gestors del canal volen aplicar, un cop ha marxat el parallamps Vasile. I que ara sigui Ana Rosa Quintana qui lideri aquesta franja de les tardes té un punt de crueltat afegida: no deixa de ser una de les principals blanquejadores de la ultradreta que sempre s’ha mostrat hostil amb els “rojos y maricones”.