Rafel Nadal haurà de fer-ne una segona part
Soc en un bar de vins de Barcelona, asseguda a la barra, tota sola. Entra una dona, també sola, i també s’asseu a la barra. Sempre m’alegra veure que una dona sola entra a un bar de vins o cocteleria i pren alguna cosa tota sola. És un acte –aquest d’anar a fer un got en solitari– que fan molt més els homes que nosaltres. És un moment de pausa, potser de mitja conversa amb el cambrer i, sovint, amic, o de lectura de diari, o de –i això ho veus cada cop més– d’esborrar les imatges de WhatsApp i els gifs. El cas és que la dona li pregunta a la cambrera: “Teniu bombolles a copes?”.
Per què ha dit “bombolles”? Per una raó. Si hagués volgut xampany hauria dit “xampany”. Si hagués volgut prosecco, hauria dit “prosecco”. El que ella vol és escumós català. No en pot dir “cava”, perquè hi ha molts escumosos catalans que no es diuen “cava”. Però dir “Teniu escumós?” fa lleig, perquè dona una idea de poca qualitat. No em sembla festiu, a mi, dir: “Et convido a una copa d’escumós”. Si vol ser precisa, haurà de dir: “Teniu Corpinnat, Clàssic Penedès, Ancestral i/o cava?”. No cal dir que també costa de dir-li a algú: “Vols que fem una copa de Corpinnat per celebrar que tenim feina i salut?” O “Amor, et convido a un Clàssic Penedès...”. O “¿Prenem una copa de Clàssic Penedès i parlem d’això nostre?”.
Entenc les raons i les maneres de fer de cada un dels diferents elaboradors de bombolles catalanes. Entenc que hi ha un escumós –el que trobes al súper a sis euros amb noranta-nou– que només és apte per tirar-te'l pel damunt si t’ha tocat la loteria i que arrossega pel pedregar del desprestigi tots els altres. Entenc que per culpa d’això hi hagi qui no vulgui que el seu producte es digui “cava”, que, a més a més, és una DO no territorial. Però em sembla que necessitem un nom genèric. De moment, servidora en diu “bombolles”, com la dona que seu al meu costat.
