Rajoy ens explica bé

L'expresident espanyol Mariano Rajoy ha tornat a comparèixer davant d'una alta instància que investigava fets ocorreguts durant el seu mandat. Es tractava de la comissió d'investigació del Congrés sobre l'operació Catalunya i la guerra bruta de l'estat espanyol contra l'independentisme català. En casos anteriors havia declarat davant d'una altra comissió del Congrés, per la trama de corrupció Kitchen; davant de l'Audiència Nacional, per l'escàndol de corrupció Gürtel, i davant del Tribunal Suprem, en el judici contra els líders del Procés. En tots els casos ha fet el mateix: al·legar un complet desconeixement sobre allò que se li pregunta, encara que en tots els casos es tracti de fets directament relacionats amb les seves funcions com a alt dirigent del Partit Popular o com a president del govern d'Espanya. No en sap res, ell només passava per allà. Imbuït del personatge que ell mateix ha decidit projectar en públic (un senyor ranci i despistat que podria estar en algun sainet d'Alfonso Paso, tipus Los extremeños se tocan o Enseñar a un sinvergüenza) i que l'opinió pública, i sobretot els mitjans, va decidir comprar-li fa temps, deixa anar quatre ironies, es fa l'orni, fingeix estar una mica molest per haver-lo destorbat, i prou. D'aquesta absurda manera va passant els dies i les compareixences, sense haver d'assumir, de moment, responsabilitats per res del que va succeir mentre ell estava a la primeríssima línia política. A tothom li fa molta gràcia, i ara que li ha recordat a Rufián allò de les 155 monedes, ha aconseguit fer-ne fins i tot a molts dels independentistes que va ordenar apallissar l'1 d'Octubre (de les càrregues policials d'aquell dia també va declarar que ni les havia ordenat ni en sabia res).

A pesar de la pèssima relació que sempre van tenir, Rajoy va ser bàsicament un continuador de les polítiques d'Aznar, només que Rajoy tenia menys pretensions com a salvapàtries i cap ni una com a estadista internacional. Ell es movia millor en les trames de corrupció, les comptabilitats extracomptables, les caixes B i els pagaments en diferit. La nostàlgia de temps millors, sense tantes feministes, tants ecologistes, tants col·lectius LGTBIQ+ i tants esquerranosos que no són ben bé com Alfonso Guerra ni com Felipe González, també l'acompanya.

Però Rajoy no ha hagut de respondre de les seves corrupteles ni dels abusos perpetrats pel ministeri de l'Interior durant els anys que va ser dirigit per Jorge Fernández Díaz i Juan Ignacio Zoido. Des la matança d'immigrants a Tarajal fins a la policia patriòtica contra els independentistes i la fabricació de proves falses que després eren publicades per mitjans de comunicació (des de la dreta sempiterna fins a l'esquerra també patriòtica), des del fracàs en les negociacions amb Mas i Puigdemont fins a l'aplicació d'un 155 que va ser una forma de cop d'estat, aquest sí, fet des de les institucions. De tot això Rajoy fins ara se n'ha sortit amb compareixences puntuals en to d'alleujament còmic. Les conseqüències les paguen l'estat de dret i la ciutadania.