Rallar per no passar-se de la ratlla

Per poder fer una anàlisi acurada del que ha passat aquesta setmana al Consell de Menorca s’haurien de menester diverses columnes per rebatre cada un dels posicionaments dels protagonistes i no perdre la perspectiva. Però tot plegat el que traspua del serial és que ha mancat diàleg. Han rallat poc, o, com a mínim, no hi ha hagut conversa a bastament entre ells.

Per molta ingerència que hi hagi pogut haver per part dels socialistes mallorquins cap a la presidenta Susana Mora, la realitat és que Més per Menorca, des que es va reeditar el Pacte el 2015, no està del tot a gust amb els seus socis, i d’aquí la seva dimissió preventiva. 

La llei de Reserva de la Biosfera és la mesura estrella d’aquesta legislatura per als menorquins, però, a un any de les eleccions, què ha passat perquè no estigués redactada a la perfecció? És veritat que el que ha d’impulsar el Consell és un avantprojecte perquè qui realment ho ha d’aprovar és el Parlament balear. Però la pregunta és: si els consellers menorquins ja saben que tal com està escrit rebrà una retallada considerable dels diputats, per què no fan un esforç major perquè el que surti de Menorca –que és on resideix la sobirania dels menorquins– sigui al més real possible al que després s’executarà?

Tal com està redactat, hi ha una invasió competencial clara. L’experiència, i és extensa, demostra que quan algú s’atribueix unes competències que no són seves no les arriba a ensumar mai. Per ventura seria més eficient negociar el traspàs abans d’aprovar res o redactar-ho de tal manera que s’especifiqui que quan arribin aquests poders els menorquins els exerciran tan bé com podran.

La presidenta del Consell ha rebut pressions dels seus companys de partit? Esperem que aquest no sigui el motiu que l’ha feta canviar de parer i sí pensar que la feina feta durant tant de temps amb els seus socis de govern se n’aniria en orris. En tots els casos, haurien d’haver rallat més per no passar-se de la ratlla.