De rates i d’alegria
Hi ha un corrent de fons dels nostres temps al qual no podem deixar d’estar atents i que fa poca gràcia. Ens el podríem imaginar com una rata –potser un exèrcit de rates– rosegant els pilars de les democràcies liberals. Podem fer veure que no les sentim, podem fer veure que són poques, podem pensar que perdran la dentadura electrocutades en l’intent de corrompre l’edifici de drets i deures. Podem fer veure que l’edifici de convivència basat en la llibertat i construït amb l’esforç de moltes generacions és indestructible. Però res és indestructible si se’n debiliten els fonaments.
Podem intentar veure els fenòmens d’arrel totalitària que estan apareixent i consolidant-se com si fossin esdeveniments autònoms, però no ho són. El túnel per on transiten les rates és cada dia més llarg a Europa. És innegable que els règims autoritaris tenen perversos avantatges per gestionar els seus interessos i imposar les seves polítiques, mentre que les democràcies són lentes i demanen una inqüestionable fe en la llibertat i en l’altre.
A Rússia les rates corren pel Kremlin des de fa dècades, acabant amb qualsevol intent d’articular una societat democràtica on es respectin els drets humans. Vladímir Putin sempre ha practicat el poder absolut exercint el terror, com molt bé saben els dissidents, els periodistes, les ONG i qualsevol persona o organisme que hagi pretès democratitzar Rússia o entendre-la com un sistema plural.
Avui, Putin és un dictador humiliat amb accés al botó nuclear, però també és un líder debilitat per la desconfiança de la Xina i l’Índia. Ni ell mateix s’imaginava que l’exèrcit rus no tindria prou força per envair Ucraïna, i no esperava trobar-se amb batalles atomitzades i descoordinades d’un exèrcit de plom. La preparació de l’ofensiva es va revelar inadequada, antiquada, feixuga i executada per un exèrcit desmotivat i mal equipat. Ni es va aconseguir ocupar la capital ni es va desestabilitzar Zelenski. Al contrari, es va mobilitzar la UE, que amb una rapidesa inaudita juntament amb l’OTAN va armar i entrenar l’exèrcit ucraïnès. La reconquesta de 8.000 quilòmetres en unes hores és fruit d’aquesta col·laboració internacional.
Putin ha menystingut fins ara la diplomàcia, però aquesta mateixa setmana mentre amenaçava amb el seu arsenal nuclear feia un intercanvi massiu de presoners. L’estat de l’arsenal atòmic és una incògnita i no és menyspreable l’arsenal d’armes químiques i bacteriològiques rus.
La qüestió és si l’opinió pública europea resistirà “el soldat hivern”. Talls de subministrament i pujades de preus poden deteriorar l’opinió pública, però fins ara la reacció ha sigut de suport a Ucraïna, sense grans resistències a la guerra ni a l’armament de l’aliat. A Moscou, en canvi, la mobilització dels reservistes i la fugida massiva obren una veritable escletxa en el poder monolític de Putin, que va perdent la pàtina d’invencible.
Neofeixistes a Itàlia
La connexió política entre la Rússia de Putin i Europa, més enllà de Marine Le Pen o l’Hongria de Viktor Orbán, passa avui per Itàlia. Rússia va ser una interferència en el govern Draghi i l’aliança de dretes que pot guanyar les eleccions té relacions amb Putin. Tant Matteo Salvini com l’ex primer ministre italià Silvio Berlusconi, col·lega de bunga bunga i aliat de Putin fins al punt que ha justificat la invasió d’Ucraïna per la voluntat de posar “gent decent” al govern de Kíiv.
Les eleccions italianes molt probablement obriran les portes a un govern liderat pel neofeixisme.
L’Europa rica es confronta als corrents de fons, que són els dels canvis tecnològics i de producció de la globalització, bàsicament la rectificació dels excessos; l’atenció o rebuig dels moviments migratoris fruit de la pobresa i del canvi climàtic; l’empobriment de les classes mitjanes i l’augment de la desigualtat.
El corrent de fons necessita respostes valentes des de l’esquerra i la socialdemocràcia o les rates faran la seva feina. Rosegaran l’edifici perquè s’enfonsi.
Elles
Fora d’Europa la lluita per la llibertat també té les seves heroïnes i els seus herois. És el cas de les dones iranianes, que han dit prou a la humiliació i a la seva mort en vida. Quina alegria veure com les dones desafien les rates ballant i mostrant-se com són. Cada vel que es crema és una flama de llibertat. Cada nena que ho veu representa l’esperança d’un món lliure on realment pugui decidir el seu futur sense caure en l’ostracisme dels seus.