Rates de la democràcia
L’entrevista de la Núria Orriols al magistrat de l’Audiència de Barcelona Josep Antoni Rodríguez que hem publicat aquest dilluns és reconfortant. De tant donar per descomptat que a les clavegueres de l’Estat hi campen rates que roseguen les nostres vides, immunes a la higiene de la llei, correm el risc d’oblidar què vol dir viure en democràcia.
Diu el jutge: “La brigada d'informació de la Policia Nacional a Barcelona va estar quinze dies investigant on vivíem, què fèiem, quines aficions teníem, quines opinions polítiques teníem i en quins cursos participàvem. Pensar que un grup de policies m'han estat investigant, simplement perquè he firmat un manifest en el qual he donat una opinió sobre com hauria de reaccionar l'Estat davant d'un conflicte polític... No m'ho podia creure”.
Aquella investigació, gentilesa del ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz, va acabar publicada a La Razón, gentilesa de Francisco Marhuenda, amb la foto del DNI (!) dels 33 magistrats signants, amb el títol “La conspiració dels 33 jutges sobiranistes”.
No vam sentir ningú dels que van per la vida donant-se-les de liberal lamentant que la democràcia espanyola es comportés com si fóssim a Hong Kong, perquè el liberalisme, com l’estat de dret, va per darrere de la unitat d’Espanya. Per això es va arxivar la causa, i s’admeten apostes sobre què dirà ara la Fiscalia davant la nova denúncia presentada pels jutges afectats.
Deia Churchill que democràcia significa que quan et fan un truc a la porta a les 3 del matí molt probablement és el lleter. Aquí, on els lleters no van repartint per les cases, hauria pogut dir que democràcia significa que la policia no t’investigarà per suggerir una consulta.
