El 'reality' de Trump

Ens hem preguntat tantes vegades quina diferència hi hauria entre el Trump 45 i el Trump 47 que hem oblidat les semblances. N'hi ha una que ja aparegut el primer dia, i és que Trump és el confusionista en cap. Li fan notar que Espanya gasta menys del 5% del PIB en Defensa, Trump afirma que és una despesa “molt baixa", es pregunta si Espanya és dels BRICS (el Brasil, Rússia, l'Índia, la Xina, Sud-àfrica), després ho afirma i finalment amenaça amb uns aranzels amb la primera xifra alarmant que li passa pel cap, un 100%.

Es desferma la confusió sobre si ho diu de debò i ens manté atents a les nostres pantalles, perquè la presidència com si fos un reality és la seva especialitat. El caos augmenta quan la inefable Ayuso culpa Sánchez de la confusió (han cantat bingo), i demana cita a Trump amb la gens subtil frase "m'encarregaré personalment de demostrar-li que no tots els espanyols som part dels BRICS". Personalment, diu. Tremola, Abascal.

Un 5% del PIB és bastant més del que cap país de l'OTAN, els Estats Units inclosos, gasta en Defensa. I un 100% d'aranzels és el final del comerç (per cert, Catalunya va exportar als Estats Units per valor de 3.648 milions d'euros, el 2023). I esclar, si m'amenaces amb un aranzel del 100% i després me'l poses del 10%, encara em pensaré que he passat de mort a vida.

Del caos trumpià se n'extreu que el govern espanyol estarà sota una gran pressió per prendre recursos de la Sanitat o l'Educació i passar-los a Defensa, i que comença una guerra comercial en què els més petits patirem més. Com va dir Merkel quan va venir a Barcelona, Trump no creu en el multilateralisme ni la cooperació internacional, sinó que veu el món com un promotor immobiliari: si el solar el tinc jo, no el té ningú més. I la UE, en què creu?