Dues glosses completes d’Eugeni d’Ors ‘Xènius’ (Barcelona, 1881 - Vilanova i la Geltrú, 1954) publicades en un interval de cinc dies a 'La Veu de Catalunya'(27/31-V-1914). Avui fa 110 anys de la inauguració a Barcelona de la Biblioteca de Catalunya, creada per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i dirigida per una primera junta formada per presidents de secció d’aquesta corporació: Jaume Massó Torrents, August Pi Sunyer i Frederic Clascar. Ors era un fervorós propagandista de la política cultural del president de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba, promotor d’iniciatives sistemàtiques, ordenadores, que van caracteritzar el noucentisme amb estructures d’estat com el mateix IEC i la llavors anomenada Biblioteca Nacional.
27-V-1914. Les realitzacions. A tot s’arriba, quan se sap i vol ben treballar. Clamàvem per constituir a Barcelona un centre de viure científic, i ja el tenim. Ploràvem, per tant, de llibres que no trobàvem, i ja els tenim. Mostràvem la urgència d’una reforma, d’una redempció de l’ensenyança pública, i ja veiem com comença a realitzar-se en algun dels més importants capítols. A l’estiu de 1910 s’alçava un gran crit. "Llibres, llibres!". Sortosament, hi ha avui a Catalunya qui sent crits així. Som a 1914, i la Biblioteca de l’Institut compra 47.000 volums, en sa major part obres modernes, triades amb competència i curosament. Sí, quan se sap i vol ben treballar, a tot s’arriba. A lo de la cultura, i a lo altre. 31-V-1914. L’etapa. ...I encara, al parlar dels 47.000 volums reunits als quatre anys del Clam, no hi comptàvem els de fora de l’Institut. No hi comptàvem els 6.000 sobre Pedagogia, reunits a l’elegant petita biblioteca del Consell [de Pedagogia]. Ni els d’Economia i Hisenda, que s’han ajuntat a algun bon racó de Ca la Vila i que són ben utilitzats per al treball tècnic. Ni al millorament, creixença i creació de noves seccions a la biblioteca del Col·legi d’Advocats. Ni que mentrestant, mentre aquests quatre anys passaven, s’han organitzat els serveis i nodrit d’una manera notable el contingent de la de Belles Arts, al museu instal·lada. Ni que, en el mateix temps, s’han obert al públic dues noves biblioteques populars. Ni que les dones, en especial les joves obreres, en tenen també ja una "oberta a totes", com diu la inscripció de l’entrada. Ni que, guanyat del bon exemple, l’Ateneu Barcelonès ha realitzat darrerament adquisicions d’importants sèries, ja amb algun principi de sistematització. Ni que també semblés com si un desvetllament volgués anunciar-se a les petites biblioteques de les facultats universitàries. Ni que algunes societats i acadèmies barcelonines s’han decidit també a esmerçar en llibres, en llibres nous i útils, una part dels seus cabals. Ni que els particulars mateixos cada dia compren més, i els literats i estudiosos senten ja la necessitat de fer-se de la biblioteca pròpia i ben escollida, son auxiliar indispensable a tota labor metòdica. Això és un resultat. Però això és, sobretot, una etapa. Si massa us en satisfèieu, si fóssiu temptats, versàtils, a deixar de costat la bona via o a desapressar-vos, damunt d’ella, en el caminar, nosaltres tornaríem a publicar, com a l’hora del tràgic, pàgines selectes, catàlegs de la Biblioteca de Múnic.