¿Realment falten habitatges a Espanya?

El Banc d'Espanya va comunicar a mitjans d’abril que fins a l'any 2025 tindrem un dèficit de 600.000 habitatges nous. El càlcul és senzill: es pren la formació de llars noves (persones que s'independitzen, estrangers que venen a Espanya, famílies que es formen…) i es compara amb els projectes visats o en curs, cosa que permet esbrinar l'estoc d'habitatge nou que sortirà al mercat. Resultat, en dos anys faltaran més de mig milió de pisos.

A col·lació, la dada ens deixa perplexos. Tenim 4 milions d'habitatges desocupats. Bé, en termes d'oferta i demanda, mentre hi hagi producte disponible, el mercat hauria de donar resposta a la demanda. No obstant això, necessitem afinar una mica més els números per concloure. D'aquests quatre milions d'habitatges tancats i barrats, el 90% estan en poblacions de menys de 250.000 habitants. És a dir, en les grans ciutats que concentren la formació de noves llars hi ha 400.000 pisos buits, i no quatre milions. Així i tot, és un estoc que cobriria dos terços del gap estimat pel Banc d'Espanya.

Per què no surten al mercat? Hi ha dos grans motius. El primer, perquè haurien de rehabilitar-se o reformar-se. Són habitatges antics, sense cèdula i requereixen inversió. Són difícils de llogar i també de vendre. El segon, perquè la llei afavoreix el lloguer turístic i posa molts dubtes i limitacions al lloguer convencional. Els propietaris tenen por. Por de no cobrar, por que uns ocupes es quedin dos anys i deixin l'habitatge fet pols, por que els canvis continuats en preus i durada de contractes els deixin en situació d'indefensió.

Tot això canviaria de forma molt fàcil. Primer, ordenant el territori per destí del sòl. Igual que hi ha sòl d'ús residencial i industrial, hauria d'haver-hi sòl per a lloguer turístic i un altre només per a residents. La segona solució és que l'administració pública s'ha obstinat a protegir l'inquilí i castigar el propietari. Si hi ha oferta però no surt al mercat, és perquè l'oferta requereix incentius fiscals, cobertures de risc i ajudes de rehabilitació. No a canvi de res, per descomptat. A canvi de sortir al mercat en condicions. Però no regulant preus. En economia el preu no és el problema. És el símptoma d'un problema. El mateix amb l'oferta disponible.

El problema de l'habitatge requereix un gran pacte d'estat i una anàlisi molt detallada de la situació.