Realment importen les persones?

Els grans titulars que fan referència als esdeveniments mundials, nacionals i/o locals, per molt importants que siguin, moltes vegades eclipsen el que realment importa! I el que importa és el dia a dia de les persones. Els eslògans electorals, ja siguin en el nord o en el sud i en totes les llengües, diuen i aclamen sempre que les persones importen, que les nostres vides importen! I això és ben cert, algunes importen més que les altres! Així sempre ha estat i continuarà sent la història de l'ambició humana! 

Les persones importem cada vegada més, només quan aportem el nostre granet a l'equilibri de l'economia d'uns quants poderosos que ens han submergit i encadenat a la cultura del consum. Aquesta cultura que E. Galeano defineix com la “cultura del desvincle, que ens ensinistra per creure que les coses ocorren perquè sí”. I així creim que les coses ocorren perquè sí. Les guerres ocorren perquè sí, les injustícies, els acomiadaments, les pujades dels preus de coses tan bàsiques com la llum, el gas, el menjar. I continuem creient en el conte que la culpa la tenen uns altres, que ni coneixem! 

I fent referència a les persones, una de les notícies més importants que vaig poder llegir la setmana passada és la queixa d'una ciutadana que ha de sacrificar el seu treball per la incompatibilitat amb els horaris del transport públic. Pel que fa a aquest sector, el que és cert és que ni les persones importen ni el medi ambient preocupa els responsables de torn i, en totes les legislatures, els horaris i les connexions del transport públic conviden cada vegada més a usar altres mitjans de transport. En algunes ocasions resulta més ràpid arribar a Madrid que a algun punt de l'illa. El compromís amb el medi ambient no és més que, de tant en tant, expressar laments per la saturació de les carreteres amb cotxes particulars o de lloguer.

El mateix diria per a la crisi de l’habitatge que, curiosament, no afecta els turistes que poden triar entre hotels o cases vacacionals. Però alguns treballadors i treballadores han d'optar per rebutjar ofertes de treball perquè no tenen on viure, sense esmentar que moltes persones si treballen és per pagar lloguers astronòmics i factures de llum abusives. Així que les persones, que se suposa que importen, tenen l'obligació de cercar solucions, ja que són adults responsables i la seva funció és alimentar una economia salvatge que els arrabassa fins i tot la son i la salut!

Les persones deixen d'importar quan el que està en joc són els comptes bancaris d'uns quants, incloent-hi les recaptacions dels estats. La salut i el descans de les persones deixen d'importar quan l'oci nocturn està en joc. Així és la situació d'alguns emblemàtics barris de Palma, on la gent, turistes o no, exerceixen el seu dret a la diversió salvatge i a viure la vida a crits i de maneres gens respectuoses amb les persones que habiten aquelles zones. 

Sí, les persones importen, algunes més que unes altres, així que “keep calm and aguanta com puguis!”.

Malika Kathir és filòloga