Rearmant les idees de l’esquerra sobiranista

Coordinador de MÉS per Mallorca i regidor de Cultura i Benestar Social de l'Ajuntament de PalmaSens dubte, la pandèmia del covid-19 ha estat i serà, bonismes al marge, un sotrac molt fort per a la vida de la nostra ciutadania. Això és una realitat. Però, sigui com sigui, ja fa estona que s’acosten tempestes. Un capitalisme neoliberal cada cop més desbocat, un patriarcat ferit per la nova onada feminista però terriblement agressiu i un autoritarisme neofeixista que pren formes contemporànies però igualment inquietants se’ns planten davant. Travessant-ho tot, en el cas de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, el fet de no gaudir de sobirania plena, de no tenir el dret de decidir sobre tots els nostres assumptes, ens condemna a una situació com a mínim complicada.

Per això, perquè sabem que cal afrontar uns temps incerts, i perquè l’esquerra sobiranista, ecologista i feminista mallorquina és filla i neta de molta gent que, com diu l’expresident uruguaià Pepe Mújica, sempre s’ha aixecat després de caure, des de MÉS per Mallorca creim que és el moment de rearmar-nos ideològicament; d’agafar forces, valorar el passat i el present, reflexionar pausadament i agafar embranzida per envestir cap a horitzons millors per al nostre poble. És el que haurien fet els agermanats, els lliurepensadors del XIX, Gabriel Alomar, Aurora Picornell, Emili Darder, Paquita Bosch i els herois de la resistència antifranquista. És el que ens han ensenyat a fer els docents rebels a favor de la llengua catalana i l’ensenyament públic, els activistes ecologistes, el moviment obrer i les nostres feministes.

Per això, divendres, 13 de novembre, posam en marxa 'Cartografiant el futur', un procés de pensament que vol posar les bases i el full de ruta estratègic del mallorquinisme d’esquerres, feminista i ecologista del segle XXI. Un projecte que volem que serveixi d’empoderament i reconeixement de la feina feta per part de l’esquerra sobiranista però també d’autocrítica i d’espai on recercar quines han estat les nostres febleses i com treballar-les. Un procés participatiu i obert per arribar a sectors socials que tradicionalment han estat allunyats del nostre espai polític i social. En aquest sentit, l'encetam, idò, divendres, amb la presentació de tres peces audiovisuals fetes amb amor, coneixement i passió, que corresponen als tres eixos ideològics històrics: el sobiranisme, l’esquerra feminista i l’ecologisme. Cada peça constituirà per si mateixa un material didàctic i agitador del debat de primer ordre amb petites càpsules incrustades en què participen militants illencs, com l’intel·lectual mallorquinista i exconseller Damià Pons; la sindicalista i excambrera de pisos Maria Bonnín, impulsora, el 1974 a l’hotel Bellver, de la primera vaga feminista del nostre país i de l’Estat; la jove regidora manacorina i activista sobiranista Carme Gomila; el batle de Deià, Lluís Apesteguia, i l’ambientòleg i impulsor de la Llei de residus Sebastià Sansó. Al centre de cada una, hom hi trobarà les ponències-marc que volem que siguin el punt de partida de 'Cartografiant el futur': la de Joan Manuel Tresserras, president de la Fundació Irla, a sobiranisme; la de Gemma Ubasart, politòloga, membre de l’Institut Sobiranies i vicedegana de Dret a la Universitat de Girona, a esquerra feminista; i la de Rosa Garcia, activista ecofeminista i directora de Rezero, a ecologisme.

Amb aquests tres audiovisuals com a punt d’arrancada s’encetarà un procés de feina, discussió i debat que volem que s’estengui a militants, activistes, simpatitzants i gent propera i gent que no ho és tant. Volem repensar-ho tot. Remirar-ho tot. Remoure-ho tot. Serà un hivern per dedicar-nos-hi. Un cop les agrupacions municipalistes de MÉS i els diferents col·lectius, moviments socials i xarxa associativa hagin debatut, el nostre objectiu és, durant la primavera de 2021, fer un acte públic, presencial aquesta vegada, on presentar conclusions i pouar en les idees, amb convidats de Menorca, Eivissa, Formentera, Catalunya, el País Valencià i els pobles germans de l’Estat, la Mediterrània i Europa.

Cartografiar perquè ens cal un mapa. Un mapa al servei de les Illes sobiranes, justes, feministes i verdes en què somiam. Perquè com deia el vídeo de presentació de 'Cartografiant el futur', homenatge a tota la nostra gent anònima que pica pedra, que aquests dies s’ha viralitzat a les xarxes, “ens hem oposat sempre als mesquins, als cínics i als que no són generosos” però, essencialment, ens hem “armat una barca per navegar entre la realitat i la utopia”. Us animam a totes i a tots a sumar-vos-hi.