El reconeixement de Palestina és una 'medalleta'?
Espanya, juntament amb Irlanda, ha anunciat la intenció de reconèixer l'estat de Palestina. S'argumenta que aquest reconeixement enviaria un missatge de suport a la sobirania i al marge de maniobra palestins. Tot i això, abunden els que dubten de l'impacte real de la decisió i suggereixen que podria representar una distracció per fer veure davant la ciutadania que s'està fent alguna cosa sense adoptar accions substancials. De fet, pocs dies abans de la data rumorejada per al reconeixement s'ha fet públic que un vaixell amb carregament militar que es dirigia al port israelià d'Ashdod tenia previst fer parada a Cartagena –al final no s'hi va aturar–.
Un altre motiu que es fa servir per justificar el reconeixement és que l'aparentment miraculosa “solució dels dos estats” està en perill. No obstant, aquesta solució és impossible i porta morta anys. De fet, un nombre creixent d'anàlisis apunten que els Acords d'Oslo mai no van ser dissenyats per culminar en l'establiment d'un estat palestí. Qualsevol mapa deixa clar que és Israel qui controla efectivament i impunement la totalitat del territori, empolvorat amb desenes de bantustans palestins, de l'antic mandat britànic de Palestina. Els dirigents israelians (no només Netanyahu i els seus) han fet palès per activa i per passiva que no permetran mai la creació de Palestina.
La societat civil palestina s'ha expressat una vegada i una altra sobre la insuficiència del reconeixement com a solució en vista que no garanteix els drets emparellats amb una genuïna autodeterminació del poble palestí, que va més enllà de la mera creació d'un estat. De fet, conformar-se amb aquest estat significaria acceptar en part l'apartheid israelià, que, entre d'altres, nega el dret al retorn dels refugiats palestins i accepta que els ciutadans palestins d'Israel siguin ciutadans de segona.
Un altre argument que fa dubtar molts sobre el reconeixement és que representa un dels pilars de l'estratègia de l'Autoritat Palestina. Aquest govern, que fa gairebé dues dècades que no és elegit, ha vist com la seva legitimitat decreixia substancialment com a conseqüència no només de la repressió als seus ciutadans i la corrupció endèmica, sinó també d'haver-se convertit en un actor que garanteix l'externalització i sostenibilitat de l'ocupació.
Així, ¿el reconeixement pot no ser només protocol·lari? No ho serà sempre que es tingui en compte que el que gran part de la societat civil reclama que necessiten els palestins són accions tangibles. No és casualitat que organitzacions com la Xarxa Solidària contra l'Ocupació de Palestina centrin les seves demandes no en el reconeixement, sinó en allò que abans semblaven línies vermelles per a la nostra política exterior i avui és més necessari que mai perquè d'una vegada per totes Israel es vegi impel·lit a complir amb el dret internacional: tallar relacions, imposar sancions i posar fi a tot comerç –tant compra com venda, a més del trànsit– d'armes i de tecnologies connexes.
