Una recuperació més lenta del que s'esperava
A Espanya, l’economia va caure més que a la resta de països europeus i ara la recuperació també és més lenta. Aquest és el cru diagnòstic que fa el Banc d’Espanya de la situació econòmica després de revisar a la baixa la previsió de creixement del PIB d’aquest any del 6,3% que va dir al setembre al 4,5%. La conclusió és que l’esperat rebot que havia de situar l’economia als nivells prepandèmics en només un any es convertirà en una recuperació més esglaonada que s’allargarà, com a mínim, fins al 2023. La causa que explica la frenada és una combinació de factors. D’una banda, l’evolució de la mateixa pandèmia, amb onades no previstes, i, de l’altra, factors purament econòmics com la pujada dels preus de l’energia. I, relacionat amb això, els problemes en la cadena de subministrament. De fet, tot plegat ha afectat la confiança dels consumidors, que han gastat menys del que estava previst, un dels fets que expliquen la rebaixa del creixement.
Amb un panorama molt volàtil en què es fa difícil fer previsions, el BE manté un cert optimisme per al 2022, en què calcula un creixement del 5,4% i una bonança que s’estendrà durant el 2023 i el 2024 a causa de l’impacte dels fons europeus. Si aquestes previsions es complissin, serien bones notícies per a Pedro Sánchez i Francina Armengol, que es juguen el seu futur en l’àmbit de la gestió i de com afecta la vida dels ciutadans.
Tot i així, hi ha altres factors que caldrà seguir de prop. En especial, l’impacte de la retirada d’estímuls i la pujada de tipus anunciada per la Reserva Federal i el Banc d’Anglaterra. Per la seva banda, el BCE també aposta per una retirada d’estímuls gradual: això sí, mantenint la política de tipus baixos. El creixement actual se sustenta en part en la forta inversió pública aplicada com a teràpia de xoc contra la pandèmia, una política que està provocant un fort endeutament dels estats. A Espanya, el deute públic ja supera el 120% del PIB, una xifra que fa només uns anys hauria estat impensable que acceptassin els països europeus del nord.
En canvi, el BE reconeix que l’ocupació i la recaptació fiscal s’estan comportant millor que el PIB. En el primer cas, ja s’ha superat el nombre de treballadors afiliats a la Seguretat Social que hi havia abans del covid, tot i l’alta temporalitat, un dels reptes de la reforma laboral. Aquesta i altres reformes són la condició que ha posat la UE per obrir l’aixeta d’uns fons que ara per ara són la gran esperança per a l’economia. L’única si no es fan reformes estructurals que permetin guanyar competitivitat d’una altra manera que no sigui amb sous baixos.
