Com redrecem els resultats educatius?
La política educativa ha de tenir com a propòsit central l’èxit de tot l’alumnat. Hi insistia recentment la sociòloga Aina Tarabini, que recordava que l’èxit educatiu es visualitza en el rendiment acadèmic però també en les trajectòries educatives i en l’adhesió emocional amb el procés d’aprenentatge. Doncs bé, a hores d’ara, la política educativa suspèn en aquest propòsit.
A Catalunya, els resultats i les oportunitats educatives continuen estant fortament condicionats per l’origen social d’infants i joves. Ho hem tornat a constatar en la presentació que fa uns dies va fer el departament d’Educació dels assoliments dels alumnes catalans de 6è de primària i de 4t d’ESO en les proves de competències. Són uns mals resultats. En termes generals, palesen que els nivells de competències no han millorat en els darrers set o vuit anys, i que, en alguns àmbits de coneixement, han retrocedit en els darrers dos cursos. Aquest és el cas de les matemàtiques a 6è de primària i 4t d’ESO (pèrdues de 7 i 9 punts, respectivament), i de l’anglès a 4t d’ESO (pèrdua de 6,3 punts).
Una part d’aquest retrocés és atribuïble a l’efecte de la crisi pandèmica els cursos 2019-2020 i 2020-2021. Recordem: tancament d’escoles, digitalització desigual entre alumnes i centres, grups bombolla, manca de suport al professorat novell, etc. Però la pandèmia té només una part de la culpa. O, si més no, els seus efectes reforcen les conseqüències d’un mal endèmic del sistema: la persistència d’unes desigualtats educatives que la política no aconsegueix corregir i que corren el risc de cronificar-se. Per exemple, enguany els alumnes de 4t d’ESO dels centres més segregats han obtingut de mitjana 20,8 punts menys en anglès que els alumnes en centres de baixa complexitat; 16,5 punts menys en matemàtiques, i 10 punts menys en català. A primària, 15,6 punts menys en anglès; 10,8 punts menys en matemàtiques, i 12,8 en català. Aquestes desigualtats s’han mantingut força estables en els darrers tres anys.
Per fer front a aquests resultats, el departament ha anunciat un bateria de mesures “de compensació”, que preveu principalment actuacions de capacitació de centres i docents en les àrees competencials on s’han fet més evidents les pèrdues d’aprenentatges.
Caldrà esperar a veure com aquest conjunt de mesures es fan efectives i si tenen algun impacte real i sostenible en el redreçament dels resultats educatius de l’alumnat a primària i secundària. Però el que en tot cas podem afirmar és que difícilment s’aconseguirà afermar millores significatives i sostingudes en els assoliments educatius dels alumnes catalans si no s’aposta per una política sòlida, consistent i articulada en favor de l’equitat. Una política educativa valenta que contingui els següents pilars d’acció immediata.
Un pla contra l’abandonament educatiu prematur que inclogui mesures d’orientació, reforç educatiu i beques de continuïtat, que prioritzin l’alumnat desafavorit, i dotat del pressupost suficient.
Un pla d’implementació de les principals mesures incloses en el pacte contra la segregació escolar i el decret d’admissió d’alumnes en el terreny de la programació de l’oferta de places i els acords de corresponsabilitat que afavoreixin el compromís de l’escola concertada amb l’acollida d’alumnat amb necessitats educatives.
Un sistema de finançament dels centres educatius que els permeti disposar dels recursos que necessiten, quan els necessiten i de la manera que els necessiten (personal docent, no docent, de gestió, assignacions econòmiques a projectes...). Això implica posar en pràctica un model de finançament per fórmula que estabilitzi l’assignació equitativa de recursos als centres públics i concertats.
Un acord de país per democratitzar d’una vegada per totes la participació en els programes d’activitats extraescolars que ofereixen escoles, entitats i municipis, amb programes de beques i accions de sensibilització per incentivar la participació en aquestes activitats d’aquells col·lectius que hi participen menys.
Un pla de formacions dels professionals docents i no docents que prioritzi els continguts basats en les necessitats dels equips educatius dels centres i que, per tant, tinguin sentit partint de contextos particulars i situacions específiques.
En un moment de fragilitat social com l’actual, cal passar de la política del pedaç a una política en majúscules valenta contra les desigualtats educatives i en favor de l’èxit educatiu de tothom.