La reducció del temps de treball

Aquest cap de setmana, amb el títol Four Day Week International Summit (FDW), se celebren a València unes jornades organitzades pel govern valencià amb representants d’una trentena de països. El govern de Ximo Puig ha tingut l’amabilitat de convidar-me a fer la conferència d’obertura, cosa que he acceptat amb molt de gust i que m’ha obligat a aprofundir més en coses sobre les quals ja he parlat i escrit en diverses ocasions aquests darrers anys. Faig ara un curt resum del que penso sobre el tema.

1. La FDW. He de començar dient que trobo encertat que es prenguin iniciatives amb la perspectiva de plantejar la setmana de quatre dies laborables. Recordo que durant la meva infantesa i adolescència el dissabte era un dia de feina igual que els cinc anteriors de la setmana. Es va passar a poc a poc a treballar només al matí, i al cap d’alguns anys van tancar tot el dissabte les fàbriques, els tallers i les oficines: l’actual setmana laboral de cinc dies. Evidentment, segueixen obertes tots els dies una gran quantitat d’altres activitats comercials, oci, transport o serveis.

Plantejar la FDW crec que és lògic i positiu; penso que és un escenari de futur no molt llunyà. Ara bé, és un escenari que té molts altres components i canvis, alguns més importants que la simple reducció dels temps de treball, i cal tenir-los en compte. O, dit més clar, els canvis que tindrem en el món del treball els propers anys no són només relatius a la seva durada, sinó a la seva localització, a la forta incorporació de tecnologia, al canvi d'“empreses” per “plataformes”, a la creació de valor, a la nova regulació laboral, al sistema retributiu i, potser el més important, a les capacitats necessàries de les persones. Plantejar la reducció de la setmana laboral sense abordar en paral·lel molts d’aquests altres canvis seria fer la feina a mitges. Anar cap a la setmana de quatre dies laborables però deixant igual la resta, seria un error.

2. Reptes paral·lels a la reducció del temps de treball. Em limito a deixar simplement anunciats alguns dels nous i urgents enfocaments.

a) Parteixo de la base que en els propers anys creixerà en el món el nombre de “consumidors” i el de “treballadors” disponibles. L'evolució d’ambdues xifres, i els grans augments de “productivitat” que suposarà la incorporació de tecnologia, canviaran les necessitats globals de “treball per càpita”. Cal seguir aquestes tres tendències amb atenció i veure com es reparteix aquest últim.

b) Reduir el temps de treball es pot aconseguir de diverses maneres: menys hores per dia, menys dies per setmana, menys períodes per any, o menys anys de vida laboral. Mentre el treball sigui el mitjà majoritari per tenir rendes, i un dels elements per sentir-se membre d’una col·lectivitat, el repartiment del treball no pot excloure una part dels ciutadans, llevat que tinguin assegurada una altra renda i puguin tenir activitats socials no retribuïdes al servei de la col·lectivitat.

c) Quan es tracta de treball presencial, pot ser molt important reduir els dies de treball, perquè elimina les pèrdues de temps i la contaminació en els desplaçaments. Però en el teletreball no és tan clar, i en el treball híbrid tampoc. Caldrà segurament disposar de llocs de treball a prop de casa.

d) El futur creixement de la humanitat només serà possible si és sostenible tant en termes ecològics com socials. Això significa un procés de reducció de les grans desigualtats socials a nivell intern dels països i a nivell mundial, i vol dir també un canvi en el model i l'eficiència en el consum de productes naturals, tant minerals com energètics.

e) Cal aconseguir un fort procés de desenvolupament de moltes àrees del planeta perquè els seus habitants puguin gaudir d’uns nivells de benestar com els que ara tenim una tercera part de la humanitat. Les enormes desigualtats farien la convivència insostenible.

f) Hem d’anar eliminant l’actual model d’obtenció del benestar a través de l'apropiació i la utilització d’eines materials, i passar a obtenir-lo per l’accés a serveis tant de tipus de cura personal com de caràcter immaterial, tant de caràcter gratuït com onerós.

g) Moltes d’aquestes coses signifiquen revisions profundes dels actuals models geopolítics i socioeconòmics i ens porten a una nova etapa de la humanitat. També suposaran canvis profunds en la naturalesa del treball humà en una nova època molt ajudada i potenciada, però també molt afectada, per la tecnologia, tant la que actua en el camp material (robòtica) com en el camp intel·lectual (digitalització, intel·ligència artificial, connectivitat...). Necessitem un model de creixement digital, verd i inclusiu.

h) Serà imprescindible augmentar i modificar les capacitats de les persones. Això és bo, no només per a un mateix sinó per al conjunt de la societat. Caldrà donar un cert caràcter de “treball” a les tasques de formació, no només valorant-les sinó fent-les obligatòries.

Resumint, la setmana de quatre dies laborables és un pas endavant, però crec que la transformació futura del món del treball és una cosa molt més complexa. La globalització, l’avenç tecnològic, el repte ecològic i la convivència mundial obliguen a transformacions més profundes dels models, en concret del model laboral.