Un referèndum turístic
Això que diu el títol de l'article –un referèndum sobre el turisme– és el que va suggerir la consellera delegada del grup Riu, Carme Riu, durant una intervenció seva a Exceltur, el fòrum previ a la fira Fitur, dues trobades del sector turístic que el sector turístic dedica a felicitar el sector turístic, i a ponderar com d'imprescindible és la contribució del sector turístic al benestar de la humanitat en general, i de les Balears en particular.
Per això, que una de les líders dels hotelers fos capaç de rompre, ni que fos un moment, aquest to d'autocomplaença general, és un gest que s'agraeix, per valent. Justament de manca de valentia es queixava Carme Riu: “Moltes vegades he pensat que no som valents, els governs (...), per no fer un referèndum: volem turistes, no en volem?”. Hi va afegir una reflexió: “No sé com es podria donar informació sobre què suposa econòmicament una reducció d'un 10% o un 20% dels visitants en determinades comunitats saturades”. I una preocupació: “Tenim molta ciutadania en contra del turisme”.
El turisme s'ha fet desagradable perquè se sol presentar com una fatalitat: o turisme o res. El mateix fenomen de la saturació o de la massificació, que a les Balears és alarmant, continua sent objecte de controvèrsia dins el mateix sector: alguns hotelers, com la mateixa Riu o també Gabriel Escarrer, reconeixen que existeix, però d'altres, com la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM), neguen que existeixi, la relativitzen o en desvirtuen els efectes. O altres agents socials, com les patronals de comerç, que aquesta mateixa setmana exigien al Govern que aixequi “urgentment” les limitacions al turisme de creuers, que descriuen com una veritable fantasia: “De qualitat, familiar, amb una alta despesa turística i un compromís amb les tecnologies mediambientals i la sostenibilitat”. La realitat és que és una forma de turisme molt altament contaminant, massificador i degradant, amb un interès econòmic molt escàs, etc. Contra la suposada oferta d'alta qualitat que no es cansen de predicar els empresaris turístics més panxacontents i els seus altaveus acrítics, el que més abunden són les propostes turístiques que proporcionen un guany fàcil: diners immediats a canvi de no fer res. Com ara obrir comerços per rebre creueristes, una cosa més propera al parasitisme social que a cap forma d'activitat econòmica.
Aquesta és una altra de les característiques que fan impopular el turisme: sovint consisteix en el guany fàcil d'uns pocs a costa del perjudici de molts. Amb tot, en el cas improbable que es fes aquest referèndum que proposava Carme Riu (als governs del PP i Vox, com és sabut, els entusiasmen els referèndums), és bastant clar que el guanyarien els partidaris del turisme. És cert que existeix una quantitat important de ciutadans crítics amb l'actual model econòmic de les Balears, però certs empresaris, certs polítics i certs mitjans de comunicació han aconseguit convèncer encara molts més conciutadans que el seu destí en aquesta vida és abandonar prematurament els estudis, fer feina mig any i passar l'altre mig any a l'atur, acceptar unes condicions laborals d'explotació, no queixar-se i votar aquells que els diguin que el problema són les pasteres que arriben carregades amb persones que fugen de la fam o la guerra. Mentre tinguin prou gent amb aquest perfil, i tot indica que cada dia n'hi haurà més, tindran el referèndum guanyat. I el futur d'aquestes illes, perdut, però això ja no importa tant. El darrer, que tanqui la porta.
