Referèndums divisius
Arran de la creació del Consell Acadèmic que ha de guiar l'elaboració de l'anomenat acord de claredat, algunes veus s'han preguntat què podrà aportar el grup liderat per Marc Sanjaume que no hagués pogut aportar el Consell Assessor per a la Transició Nacional nomenat per Artur Mas ara fa 10 anys. D'entrada, cal observar algunes diferències: si tots els membres del CATN eren independentistes confessos, el Consell Acadèmic és més divers; ara el perfil tècnic predomina sobre el polític; i les preguntes que el president fa al Consell suggereixen un grau d'obertura que el grup de Carles Viver i Pi-Sunyer no va poder o no va voler professar.
En aquesta lògica d'ampliar la mirada, un suggeriment que se li pot fer al Consell Acadèmic és que faci atenció a les experiències de referèndums locals que hi ha hagut a Catalunya. La casualitat ha volgut que la creació del Consell hagi coincidit pràcticament amb l'entrada al Parlament del projecte de llei de creació de la comarca del Lluçanès, una conseqüència directa del referèndum sobre el futur polític del Lluçanès del 26 de juliol de 2015.
Fem memòria: en aquell referèndum hi van participar els 13 municipis de la comarca (natural) del Lluçanès, que havien de decidir si volien constituir la comarca (administrativa) del Lluçanès o romandre a la comarca de la qual formaven part, fos el Bages, el Berguedà o Osona. Amb una participació del 55 per cent del cens, el "sí" a la nova comarca es va imposar amb el 71 per cent dels vots. El problema és que la votació va ser favorable a la creació de la comarca només en vuit dels 13 municipis; en els altres cinc els votants van optar majoritàriament per romandre a la comarca de la qual formaven part. El resultat de tot plegat haurà estat accentuar la divisió administrativa de la comarca (natural) del Lluçanès: si abans estava dividida en tres comarques, ara ho estarà en quatre, i la confusió geogràfica augmentarà, perquè resultarà que Sant Agustí de Lluçanès i Sant Boi de Lluçanès no formaran part de la comarca del Lluçanès.
En política comparada, les aplicacions a escala municipal del dret a decidir no són desconegudes. Fa tot just dos anys es va celebrar el primer centenari del plebiscit de l'Alta Silèsia (20 de març de 1921). En aquell plebiscit, com en el referèndum del Lluçanès, els ciutadans havien de decidir el seu futur polític, i més concretament si volien romandre a Alemanya o incorporar-se al nou estat polonès. La història és un pèl complicada: la majoria dels votants de la regió van optar per Alemanya, els polonesos no van acceptar el resultat (es van aixecar en armes, de fet) i el cas va anar a parar a la taula de la jove Societat de Nacions, que en part escudant-se en el resultat de cada municipi –i en part acusant la pressió dels qui volien "castigar" Alemanya– va acabar dictaminant la divisió de la regió, de manera que la part oriental va romandre a Alemanya i la part occidental, que és on hi havia les mines i el 80 per cent de la indústria pesant, es va incorporar a Polònia.
Si la Gran Guerra i el traçat de les fronteres entre Alemanya i Polònia cauen una mica lluny, un exemple més recent és el del Cantó del Jura. En aquell cas els jurassians havien de decidir si es volien separar del Cantó de Berna per crear un cantó independent o si preferien romandre a Berna. Entre 1974 i 1975 es van celebrar tres referèndums "en cascada": primer al conjunt de la regió jurassiana, on va guanyar per poc l'opció separatista; després als districtes que havien votat a favor de romandre a Berna, que s'hi van ratificar; i finalment als municipis de la futura frontera intercantonal, que podien decidir si optaven pel nou cantó del Jura o pel de Berna. (Si el 1974 també cau massa lluny, s'ha de dir que el cas del Jura s'arrossega fins al dia d'avui: el municipi de Moutier, que l'any 1974 havia votat a favor de Berna, va decidir passar al cantó de Jura en un referèndum celebrat el 21 de març de 2021, i es preveu que la incorporació sigui efectiva l'1 de gener de 2026.)
El Consell Acadèmic tindrà temps d'examinar aquests casos, però podem avançar una mica la feina indicant què tenen de comú l'Alta Silèsia, el Jura i el Lluçanès. L'Alta Silèsia es va partir (o la van partir), el Jura s'ha dividit (ara hi ha el Cantó –i República– del Jura i el Jura "bernès"), i la flamant comarca del Lluçanès naixerà coixa (amb uns quants municipis lluçanesos fora). Resumint: en tots aquests casos els referèndums han tingut efectes divisius, en el sentit purament literal.