La mediació a les policies locals de les Balears (I)

El començament d’aquest segle XXI ens ha plantejat a les organitzacions uns nous valors emergents. Després d’un model de societat industrial, ens trobem ara amb una societat de la informació. Davant la rutina del primer model, trobaríem la creativitat del segon. La passivitat confrontada a la participació. El model de comunicació vertical ha donat pas a un d’horitzontal, amb l’arribada de les xarxes. Des d’antic aquests canvis ens han duit desenvolupament, progrés i noves idees. Però ens cal entendre i acceptar que aquest moviment va lligat al conflicte. Canvi i conflicte van units. La paradoxa sol trobar-se en el fet que volem afrontar i resoldre aquests problemes amb les velles receptes de sempre, encara que sapiguem que no funcionaran. Així i tot, som capaços de superar aquestes situacions i trobar nous escenaris.

Dins aquest context de canvi i moviment hi trobem l’etern debat dels models policials possibles, especialment dins els cossos de policies locals, que són els que han sofert més canvis els darrers quaranta anys, coincidint amb l’etapa democràtica iniciada el 1978.

Per començar a parlar de models o de mediació, ens convé recordar coses evidents i elementals. Els cossos policials utilitzen armes amb l’intent d’aconseguir qualque propòsit lícit. Aquesta utilització ha de ser congruent, oportuna i proporcional; la Llei Orgànica 2/1986 que encara continua vigent així ens ho va prescriure. Tot plegat, dins un context en el qual les societats occidentals volen impulsar una cultura de pau que rebutja la violència com a fórmula per resoldre els conflictes. Per aquest motiu –el desig de no violència-, les nostres armes haurien de ser les pròpies de la intel·ligència humana: comunicació, diàleg i cooperació. Només així, tal vegada –amb dosis d’il·lusió i compromís-, aconseguiríem treballar millor dins el fràgil equilibri d’una cultura social menys violenta.

Per tant, una vegada que som conscients del nou escenari social i professional, no ens queda altra possibilitat que la de cercar noves eines i mentalitats per afrontar amb garantia i seguretat aquest nou repte del s. XXI. A partir d’aquí entra en joc i amb molta força la mediació policial, especialment dins les policies locals, que són les més pròximes als ciutadans.

El Parlament balear va entendre el 2017 que la Llei 4/2013 de coordinació de les policies locals de les Illes Balears havia quedat obsoleta, perquè no donava resposta adequada a les necessitats i demandes de la societat ni del col·lectiu policial. Tampoc no donava resposta a les greus problemàtiques d’interinatge originades per la nefasta Llei 6/2005 de 3 de juny, coneguda en l’època com a llei Rodríguez. Per aquest motiu, el Parlament va legislar una reforma en profunditat mitjançant la Llei 11/2017 de 20 de desembre, de coordinació de les policies locals de les Balears. Aquesta modificació de cinquanta-cinc articles tenia l’objectiu de millorar la seguretat pública configurant un projecte comú al servei d’una societat oberta i plural. Plantejava, al seu article 12.2, un model de proximitat basat en el respecte a la diversitat i la integració social de determinats col·lectius i orientat a la mediació per resoldre conflictes. Per primera vegada, es començava a parlar seriosament de la mediació, de la necessitat d’aplicar-la i del desig d’una nova mirada que possibiliti un ferm compromís amb la societat a la qual pertanyen els mateixos policies locals.

Aquell mateix any 2017 i dins la formació del curs bàsic de la promoció número trenta-nou ja es va impartir un nou mòdul de diversitat i mediació. Aquest mòdul, creat conjuntament entre l’Institut de Seguretat Pública i l’EBAP, ha tingut continuïtat en les següents promocions de policies locals. També es va promoure i costejar que policies en servei de distints municipis es traslladassin a Vila-real (Castelló) per rebre formació específica. Calia pensar primer en la formació per després aconseguir la implementació. Per què a Vila-real? Doncs perquè la policia d’aquesta ciutat ha estat pionera en la seva aplicació. La Universitat Jaume I té una càtedra exclusiva en mediació i també perquè els comandaments de Vila-real, Rosa Ana Gallardo i Adrián Hierro, varen ser dels primers visionaris que tingueren consciència de la seva importància i aconseguiren el que semblava impossible, que la mediació policial fos acceptada per la judicatura de la zona, i treballen amb protocols molt eficaços.

A partir d’aquí ens caldrà posar damunt la taula com hem arribat a la conclusió que mediació és també justícia, implicació i compromís.

Pere Perelló Payeras és escriptor