En aquest món, on un regal va sempre embolicat i es lliura en dies assenyalats, en proposo un que no venen en comerços i que pots regalar als teus éssers estimats qualsevol dia de l'any.
Regala calma.
Regalar calma, vist el frenesí de la vida, és un acte gairebé revolucionari. No em refereixo a la calma superficial, sinó a una serenitat profunda interior. Calma és la capacitat de controlar les emocions en situacions de caos i, fins i tot, de discussió. Tendim a pensar que, si perdem la raó, la nostra identitat, la nostra raó de ser, la nostra persona, la imatge que de nosaltres mateixos durant anys hem construït està sent qüestionada per l'altre.
Res més lluny de la veritat. Tenir o no tenir raó no ens fa millors ni pitjors persones. Som els mateixos després d'una discussió en què ens han donat la raó, així com després d'una discussió en què l'altre la té. Una opinió és només una opinió. No canvia res. Les opinions, de fet, no existeixen des d'un punt de vista existencial. Són només això, opinions.
La gent no vol que els convencis de res. Vol que els escoltis. I amb calma.
Però... i si som criticats? “Treballes desordenadament”, “sempre vas amb pressa i no saludes”, “no tens ni idea de política”, “no entenc com no et canvies el cotxe”, etc.
Qui no discutirà? Qui romandrà en calma?
En realitat, no parlen de la nostra identitat. Es tracta del que l'altre pensa o percep sobre una manera d'actuar nostra, potser puntual en el temps. Però no afecta el que som.
Som ànima. Som present. Som consciència. Som molt més que el que correm, saludem, desordenem o que el cotxe que no renovem. De fet, el que fem no representa ni tan sols una mil·lèsima porció del que, com a consciència, som.
La calma davant una crítica no és passivitat ni indiferència; és una font de poder. Gandhi no només resistia; ho feia des d'un espai de pau. I va demostrar que la calma té el poder de moure muntanyes.
Estem massa ocupats a protegir la nostra identitat mental i controlar un futur inexistent. I ni tan sols som conscients. Ens hem habituat a viure en un estat de constant alerta, per por.
El benestar és vital. No mental. I només pot gaudir-se en calma.
Regalar calma és, en realitat, un obsequi que hem de fer-nos a cada minut i que, curiosament, els altres reben com a seu.
